Vés al contingut

Justinià I

De Viquidites
Justinià I
Mosaic de Justinià I
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Taurèsium
11 de maig de 482
Mort Constantinoble
14 de novembre de 565 (83 anys)
Ocupació Legislador, polític, emperador i escriptor
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Justinià I [Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus] (Taurèsium, Mèsia, 482 — Constantinoble, 14 de novembre de 565) fou un emperador romà d'Orient (527-565). El seu regnat destacà per l'ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà com la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.

Recull d'articles del Digesta, compilació de la jurisprudència romana clàssica elaborada per ordre de l'emperador Justinià. Aquest forma part del Corpus Iuris Civilis:

Pàgina principal: Digesta
  • «Els preceptes del dret són aquests: viure honestament, no perjudicar ningú i donar a cadascú allò que li correspon.»[1]
    (en llatí) Iuris praecepta sunt haec: honeste vivere, alterum non laedere, suum cuique tribuere.
    Digesta. Llibre I. Article 1.10
  • «Et dono perquè tu em donis.»[2]
    (en llatí) Do ut des.
    Digesta. Llibre 19. Article 5.5
  • «Correspon provar a qui afirma, no a qui nega.»[3][2]
    (en llatí) Ei incumbit probatio, qui dicit, non qui negat.
    Digesta. Llibre 22. Article 3.2
  • «La ignorància del fet excusa, la ignorància del dret perjudica.»[3]
    (en llatí) Ignorantia facti excusat, ignorantia iuris nocet.
    Digesta. Llibre 22. Article 6.9
  • «En cas de dubte, a favor de l'acusat.»[2]
    (en llatí) In dubio, pro reo.
    Digesta. Llibre 34. Article 5.10
  • «La llei és dura, però és llei[2]
    (en llatí) Dura lex, sed lex.
    Digesta. Llibre 40. Article 9.12
  • «No es fa injustícia a qui se la deixa fer.»[3]
    (en llatí) Volenti non fit iniuria.
    Digesta. Llibre 47. Article 10.1
  • «Ningú no pot ésser castigat pels seus pensaments.»[3]
    (en llatí) Cogitationis poenam nemo patitur.
    Digesta. Llibre 48. Article 19.18
  • «No tot el que és permès és honest.»[3]
    (en llatí) Non omne quod licet honestum est.
    Digesta. Llibre 50. Article 17.144
  • «No hi ha cap obligació de coses impossibles.»[2]
    (en llatí) Impossibilium nulla obligatio est.
    Digesta. Llibre 50. Article 17.185

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • «Una llei posterior deroga l'anterior.»[3]
    (en llatí) Lex posterior derogat priori.
    Digesta. Llibre 1. Article 4.4
    Aforisme jurídic en el Corpus Iuris Civilis de Justinià.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Watson, Alan (ed.). The Digest of Justinian. Revised English-language edition. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1998. ISBN 9780812205510.