Vés al contingut

Kafka a la platja

De Viquidites
Infotaula d'obraKafka a la platja
海辺のカフカ
Murakami Haruki (2009)
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Haruki Murakami
Publicació 12 setembre 2002
Modifica dades a Wikidata

Kafka a la platja (en japonès, 海辺のカフカ, Umibe no Kafuka) és una novel·la de l'escriptor japonès Haruki Murakami publicada originalment l'any 2002; la seva primera edició en català va arribar l'any 2006. La novel·la narra les vides d'un jove que fuig de casa mirant d'evitar la maledicció d'Èdip i d'un vell amb endarreriment mental fruit d'un accident a la guerra.

  • En obrir-los, gairebé tots els llibres fan olor d'un altre temps. L'olor especial de tot el coneixement i de totes les emocions que han estat tant temps dormint tranquil·lament entre cobertes.
Capítol 5.
  • Tot és un problema d'imaginació. La nostra responsabilitat comença amb la capacitat d'imaginar. Yeats va escriure: In dreams begin the responsabilities. És ben bé així. Dit d'una altra manera, d'allà on no hi ha capacitat d'imaginar no en pot sorgir la responsabilitat.
Capítol 15.
  • La gent que s'escarrassa i es guanya el pa amb la suor del seu front és el proletariat. En canvi, els qui es queden asseguts a la cadira, dient als altres que han de fer i cobrant cent vegades més que jo són els capitalistes.
Capítol 20.
  • El meu avi sempre deia que preguntant es passa vergonya una vegada, però que no preguntant en passes tota la vida.
Capítol 26.
  • «El present és un avanç inabastable del passat que devora el futur. De fet, qualsevol percepció ja és record.» [...] Henri Bergson. Bebòria i bira
Capítol 28.
  • Aquesta vegada he adoptat una forma senzilla, la d'una icona el capitalisme. M'hauria agradat ser en Mickey Mouse, però els de Disney són molt estrictes amb els drets d'imatge, i encara em denunciarien.
Capítol 30.
  • ¿Que no m'has sentit? Ja t'he dit que no tinc forma. Sóc un ens metafísic, conceptual.
Capítol 30.
  • Una biblioteca buida de bon matí té alguna cosa que em commou. Totes les idees i totes les paraules hi reposen serenament.
Capítol 33.
  • Tota civilització és el producte d'unes barreres que limiten la llibertat.
Capítol 33.
  • No tinc ningú que m'ajudi. Almenys fins ara. Me n'he hagut de sortir sol, i per això he d'estar fort. Com un corb perdut. Per això vaig triar el nom de Kafka. En txec vol dir corb.
Capítol 33.
  • Hi ha un refrany que diu que pensar molt però malament és pitjor que no pensar.
Capítol 36.
  • «Si prens el verí, pren el plat». [...] Que, ja que t'empasses el verí, també et pots empassar el plat amb què te'l serveixen.
Capítol 36.
  • Ja no vols que les coses et facin ballar com volen. Ja no vols que et confonguin. Has matat el teu pare, has violat la teva mare i has penetrat la teva germana. Si tot plegat és una maledicció, penses acceptar-la. Vols complir el programa que t'han preparat. Tens ganes de descarregar-te aquest pes i viure pel teu compte, sense estar atrapat en els designis de ningú.
Capítol 39.
  • No hi ha cap guerra que posi fi a una altra guerra.
Capítol 41.
  • En un món on existeix el temps res no pot tornar a ser com era.
Capítol 43.
  • Però dins els nostres caps hi ha una habitació on podem anar guardant aquests records. Una habitació organitzada com els prestatges d'aquesta biblioteca. I per saber on és la nostra ànima, hem d'anar fent fitxes. De tant en tant hem de treure la pols, airejar-la i canviar-ne les flors. Dit d'una altra manera, cadascú ha de viure dins la seva pròpia biblioteca.
Capítol 49.
  • El temps et cau a sobre com un antic somni ambigu. Tu avances per deixar-lo enrere, però encara que te'n vagis fins als confins del món no te'n podràs escapar. Tot i així, hi has d'anar. Hi ha coses que no pots fer si no arribes als confins del món.
Capítol 49.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]