Vés al contingut

Karl Marx

De Viquidites
Infotaula de personaKarl Marx
Retrat de Karl Marx (1875)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Trèveris
5 de maig de 1818
Mort Londres
14 de març de 1883 (64 anys)
Ocupació Economista, periodista, historiador, filòsof, sociòleg, revolucionari, poeta, polític, escriptor, autor, científic social i guionista de cinema
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818Londres, 14 de març de 1883) va ser un dels pensadors més influents de la història i figura clau en l'anàlisi de la història, la societat, la política i l'economia. El seu pensament es prolonga moltes dècades més tard a partir de la seva mort. Es va convertir en clau per entendre els processos socials i polítics més importants del segle XX i es convertí en el pare ideològic del comunisme.

  • La crítica ha arrencat les flors imaginàries de la religió de les cadenes de l'home no per tal que continuï suportant aquestes cadenes sense fantasia ni consol, sinó per per tal d'arrancar les cadenes i collir les flors veritables.[1]
(en alemany) Die imaginären Blumen schmücken die Ketten Religion des Menschen. Man muss loszuwerden, die Blumen, und Ketten.
Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel, 1843.
  • El comunisme no és per a nosaltres un estat de coses que s'ha d'establir, un ideal per al qual la realitat [s'ha d'ajustar]. Anomenem comunisme el moviment real que suprimeix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment resulten de les premisses que ara existeixen.[2]
(en alemany) Der Kommunismus ist für uns nicht ein Zustand, der hergestellt werden soll, ein Ideal, wonach die Wirklichkeit sich zu richten haben [wird]. Wir nennen Kommunismus die wirkliche Bewegung, welche den jetzigen Zustand aufhebt. Die Bedingungen dieser Bewegung ergeben sich aus der jetzt bestehenden Voraussetzung.
La ideologia alemanya, 1846.
  • El poble que n’esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes.[3]
(en alemany) Das Volk, das ein anderes Volk unterjocht, schmiedet seine eigenen Kette
Comunicació confidencial, 28 de març de 1870.

Manifest del Partit Comunista (1848)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels publicada en alemany a Londres poc abans de la revolució de 1848:

(en alemany) Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.
Introducció del Manifest del Partit Comunista
  • La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.[4][5]
(en alemany) Die Geschichte aller bisherigen Gesellschaft ist die Geschichte von Klassenkämpfen.
  • El poder estatal modern no és més que un comitè que administra els afers col·lectius de tota la classe burgesa.[4][5][6]
(en alemany) Die moderne Staatsgewalt ist nur ein Ausschuß, der die gemeinschaftlichen Geschäfte der ganzen Bourgeoisklasse verwaltet.
  • El comunisme no pren a ningú la possibilitat d'adquirir productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball dels altres.[4][5]
(en alemany) Der Kommunismus nimmt keinem die Macht sich gesellschaftliche Produkte anzueignen, er nimmt nur die Macht sich durch diese Aneignung fremde Arbeit zu unterjochen.
  • Que tremolin les classes governants, davant la perspectiva d'una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevat de les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món sencer a guanyar.[4][5]
(en alemany) Die Proletarier dieser Welt haben nichts zu verlieren als ihre Ketten. Sie haben eine Welt zu gewinnen.
  • Proletaris de tots els països, uniu-vos![4][5]
(en alemany) Proletarier aller Länder vereinigt Euch!
Frase final del Manifest del Partit Comunista

Citacions sobre Karl Marx

[modifica | modifica el codi]
  • Marxisme. Doctrina de Carles Marx i els seus sequaços.[7]
(en castellà) Doctrina de Carlos Marx y sus secuaces.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. La contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel, 1843
  2. La ideologia alemanya,1846 https://www.marxists.org/catala/marx/1846/ideoalem/me03_017.htm#I_I
  3. Comunicació confidencial 28 de març 1870 https://www.marxists.org/archive/marx/works/1870/03/28.htm
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest der Kommunistischen Partei. London: Office der "Bildungs-Gesellschaft für Arbeiter", 1848. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. [S.l.]: [s.e.], [1930?]). 
  6. Friedrich, Carl Joachim. La filosofía del derecho. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 1982, p. 211. ISBN 8437502241. 
  7. Diccionario de la Real Academia Española, edicions fins la dècada de 1970 (citat a Marxismo y marxistas, Proyecto Filosofía en español).