Vés al contingut

Marie-Claire Blais

De Viquidites
Infotaula de personaMarie-Claire Blais
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ciutat de Quebec (Canadà)
5 d'octubre de 1939
Mort Key West (Florida)
30 de novembre de 2021 (82 anys)
Ocupació Dramaturga, novel·lista, escriptora, poetessa, escriptora de contes i guionista
Modifica dades a Wikidata

Marie-Claire Blais (Ciutat de Quebec, 5 d'octubre de 1939 - Key West, 30 de novembre de 2021) fou escriptora quebequesa.

  • El final d'una vida no és res comparat amb el final de l'amor.[1]
(en francès) La fin d'une vie n'est rien à côté de la fin de l'amour.
Tête blanche, 1960.
  • L'amor no és pas el déu del temps perdut?[1]
(en francès) L'amour n'est-il pas le dieu du temps perdu?
Les voyageurs sacrés, 1962.
  • Les persones que estimem no canvien pas.[1]
(en francès) Les gens qu'on aime ne changent pas.
Vivre! Vivre!, 1969.
  • El crèdit només és la riquesa aparent dels pobres.[1]
(en francès) Le crédit n'est que l'apparente richesse des pauvres.
Un Joualonais, sa joualonie , 1973.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Marie-Claire Blais a dit...». Le Figaro. [Consulta: 21 març 2024].