Mary Beard

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMary Beard
Mary Beard UC3M 2017 (cropped).JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Much Wenlock (Anglaterra)
1 de gener de 1955 (66 anys)
Ocupació Erudita clàssica, historiadora de religió, professora d'universitat i presentadora de televisió
Modifica dades a Wikidata

Mary Beard (Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra, 1 de gener de 1955) és una acadèmica anglesa especialitzada en Estudis clàssics.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Women & Power: a Manifesto (2017)[modifica | modifica el codi]

  • «Quan vaig anar a la meva primera entrevista per a un lloc acadèmic, curiosament en l'època d'apogeu de Thatcher. Em vaig comprar un parell de mitges blaves especialment per a l'ocasió. Malgrat que no era el meu estil habitual, la lògica em va semblar satisfactòria: "Si vosaltres, entrevistadors, aneu a pensar que sóc una autèntica bluestocking, us demostraré que sé el que esteu pensant i que jo ho he pensat primer" »[1]
(en anglès) When I went for my first interview for an academic job, in Thatcher’s heyday as it happens. I bought a pair of blue tights specially for the occasion. It wasn’t my usual fashion choice, but the logic was satisfying: ‘If you interviewers are going to be thinking that I’m a right bluestocking, let me just show you that I know that’s what you’re thinking and that I got there first.’
Book icoline.svg 2017.
En anglès bluestocking, a més de significar "mitges blaves", també és una forma despectiva de referir-se a una persona intel·lectual.
  • ... sobre les profundes estructures culturals que legitimen l'exclusió de les dones, és molt probable que aquests canvis graduals es prolonguin massa en el temps, al menys per a mi. Hem de reflexionar sobre el que és el poder, per a què serveix i com es calibra, o dit d'una altra manera, si no percebem que les dones estan totalment dins de les estructures de poder, llavors el que hem de redefinir és el poder, no a les dones.[2]
(en anglès) ...about the deep cultural structures legitimating women’s exclusion, gradualism is likely to take far too long – for me at least. We have to be more reflective about what power is, what it is for, and how it is measured. To put it another way, if women are not perceived to be fully within the structures of power, surely it is power that we need to redefine rather than women?
Book icoline.svg 2017.
Capítol Women & Power
  • Es tracta d'un poder de «gamma alta» en el sentit tradicional i vinculat a la imatge de «sostre de vidre», que no només situa les dones fora de el poder, sinó que imagina a les pioneres com superdones d'èxit a les quals només uns pocs vestigis de prejudici masculí van impedir-los a arribar al cim.[3]
(en anglès) It [the power] is very ‘high end’ in a very traditional sense, and bound up with the ‘glass ceiling’ image of power, which not only effectively positions women on the outside of power, but also imagines the female pioneer as the already successful superwoman with just a few last vestiges of male prejudice keeping her from the top.
Book icoline.svg 2017.
Capítol Women & Power
  • No és fàcil fer encaixar les dones en una estructura que d’entrada, està codificada com a masculina: el que cal fer és canviar l’estructura.[4]
(en anglès) You cannot easily fit women into a structure that is already coded as male; you have to change the structure.
Book icoline.svg 2017.
Capítol Women & Power
  • «Més concretament, la principal causa d'assetjament que pateixen les dones (i la principal causa de el silenci anterior de tantes) rau sens dubte en les estructures de poder. Si és així, l'únic remei eficaç és canviar aquestes estructures. Mentre no augmenti el nombre de directores de les millors pel·lícules de Hollywood (que el 2017 no van arribar al 10%), els homes seguiran sent els guardians de l'èxit en la indústria cinematogràfica.»[5]
(en idioma anglès) Even more to the point, the root cause of the harassment that women have suffered (and the root cause of the earlier silence of so many) surely lies in the structures of power. If so, then the only effective remedy lies in a change to those structures. While fewer than ten per cent of the directors of the top Hollywood films are women (that was the case in 2017), men will remain the gate-keepers of success in the film industry, and the effect of women’s voices on its sexual culture – however loudly those voices have now been raised – is likely to be limited.
Book icoline.svg 2017.
Afterword, fent referència al #MeToo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Beard, 2017, p. 81.
  2. Beard, 2017, p. 82.
  3. Beard, 2017, p. 83.
  4. Beard, 2017, p. 86.
  5. Beard, 2017, p. 100.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]