Max Stirner

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Max Stirner
Max Stirner
Caricatura de Max Stirner
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Max Stirner (Bayreuth, Baviera, 1806 — Berlín, 1856), pseudònim de Johann Kaspar Schmidt, fou un filòsof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Per a mí, res està per damunt meu.[1]
Book icoline.svg Frase en la qual acaba la introdució a l'obra "L'únic i la seva propietat"..
  • Només soc lliure d'allò del que m'he desempallegat.


  • Jo no sóc Res, en el sentit de buit; però sóc el Res creador, el Res del qual el meu Jo creador ho crea Tot.[1]
Book icoline.svg Introducció del llibre: L'únic i la seva propietat.
  • El diví és la causa de Déu; l'humà, la causa de l'home. La meva causa no és ni divina ni humana, no és ni el Veritable, ni el Bé, ni el Just, ni el Lliure, és el meu, no és general, sinó única, com Jo sóc Únic.
Book icoline.svg L'únic i la seva propietat.
  • Jo ho rebo tot de l'Estat. Puc tenir alguna cosa sense permís de l'Estat? No, tot el que podria obtenir així, m'ho arravassa advertint que manco de títols de propietat: tot el que posseeixo ho dec a la seva clemència. La burgesia es recolza únicament en els títols. El burgès només és el que és, gràcies a la benèvola protecció de l'Estat. Hauria de perdre-ho tot si el poder de l'Estat arribés a desplomar-se. Però, quin és la situació del desposseït en aquesta fallida social del proletariat? Com tot el que té, i el que podria perdre, s'escriu amb un zero, no té per a aquest zero cap necessitat de la protecció de l'Estat. Pel contrari, només pot guanyar si aquesta protecció arribés a faltar als protegits.[1]
Book icoline.svg A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "El lliberalismo polític"..
  • Els obrers disposen d'un poder formidable i quan arribin a donar-se'n compte d'això i es decideixin a usar-ho, res podrà aturar-los. Bastarà que cessin tot el treball i s'apropiïn de tots els productes del seu treball, que els considerin i els gaudeixin com a propis. Aquest és el sentit dels mots obrers que veiem esclatar gairebé per totes parts.[1]
Book icoline.svg A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "El lliberalisme polític"..
  • Com podeu ser veritablement únics, si existeix en vosaltres la menor petjada de dependència, la menor cosa que no sigui Vosaltres i res més que Vosaltres? Mentre romangueu encadenats uns a uns altres, no podreu parlar de Vosaltres en singular, mentre us uneixi un llaç, seguiu sent un plural; de vosaltres dotze feu la dotzena, mil formeu un poble i alguns milions la Humanitat![1]
Book icoline.svg A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "EL lleberalisme humanista"..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 El Único y su propiedad. Max Stirner. Títol original: Der Einzige und sein Eigenthum. Traducció de l'alemany: Pedro González Blanco -Juan. Pablos Editor S.A., México D.F., 1976-Revisió: Martín Aldao [1] Consulta 28 de desembre del 2016