Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolau-Primitiu Gómez -Serrano
Nicolau-Primitiu.JPG
Detall de la placa homenatge a la Ciutat de València
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sueca
10 de setembre de 1877
Mort València
11 de novembre de 1971 (94 anys)
Ocupació Activista cultural i historiador
Modifica dades a Wikidata

Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971) va ser un historiador i lletraferit valencià.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Treballar, persistir, esperar.[1]
Lema i ex-libris de Nicolau-Primitiu.
  • Vos que esteu millor preparat deveu entendre i fer comprendre que los intel·lectuals valencians deuen meditar bé sobre la base de la Nacionalitat, què és la llengua, i que als dialectes balears, catalans i valencians los en correspón una rònega literària comuna la qual, provisionalment, poguera dir-se Bacavana o Bacavenca (anàgrama de Baleo-Catalo-Valenciana), per a no ferir susceptibilitat nenguna i mentre no's trobés atre nom millor, equivalent, que puga ésser acceptat lliurement pels Nacionalistes Bacavans.[2]
Correspondència personal, 23 de desembre de 1955
  • La feina és feixuga i perxò hi ha que emprendre-la i fer cadascú ço què millor li siga faedor. La pàtria valenciana espera molt de cadascú de nosatres.[2]
Correspondència personal, 23 de desembre de 1955

Sobre la denominació "bacavés"[modifica | modifica el codi]

  • Les notícies que tinc de Catalunya, és que han refusat això de «Llengua Bacavesa». En contra de lo que creu D. Nicolau (no coneix com pensen els escriptors mallorquins) l'oposició més forta ha estat per part de certs escriptors mallorquins. Hem de considerar Mallorca com a formant part de Catalunya. Per això el problema es centra entre Catalunya i València. La meua proposta és dir-ne «llengua catalano-valenciana» simplement. En este mapa falten noms de poblacions balears: Ciutadella, Maó, Pollença, Sóller, Palma, etc.; del contrari no es veu que es parle també a les illes. Jo refaria la llegenda del mapa posant només: «Mapa de les terres on és parlada la nostra llengua catalano-valenciana» Regne de València-Illes Balears-Catalunya-Rosselló. Total 65.000 Km2 (6.000.000 d’habitants parlen la nostra llengua (no sé ara si en són 6 o 7). Una llegenda així seria més eficaç. Jo crec que lo de bacavesa està destinat al fracàs i fa el joc a que els catalans es mantinguen ferms: ací tota la joventut és aferrissada partidària de dir «llengua catalana». Per això seria més defensable, i més convenient per a nosaltres dir-ne «llengua catalana-valenciana», «valenciana-catalana».[3]
Book icoline.svg c. 1958-1959. — Josep Giner
Nota manuscrita enviada a Emili Beüt, a propòsit d’un mapa dels «Països Catalans» (Arxiu d’Emili Beüt)

Referències[modifica | modifica el codi]