Nicolau Maquiavel

De Viquidites
Infotaula de personaNicolau Maquiavel
Retrat de Maquiavel de Santi di Tito
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Florència (Itàlia)
3 de maig de 1469
Mort Sant'Andrea in Percussina (Itàlia)
21 de juny de 1527 (58 anys)
Ocupació Escriptor, polític, historiador, filòsof, teòric polític, teòric militar, traductor, poeta, diplomàtic i dramaturg
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Nicolau Maquiavel, o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469Florència, 21 de juny de 1527) va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Citacions[modifica | modifica el codi]

El Príncep (1513)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: El Príncep
  • Tots els estats, tots els dominis que han tingut i que tenen sobirania política damunt dels homes, han estat i són o repúbliques o principats.[1]
(en italià) Tutti gli Stati, tutti i dominii che hanno avuto, e hanno imperio sopra gli uomini, sono stati e sono o Repubbliche o Principati.
Cap. I. De quantes menes són els principats i com s'adquireixen.
  • Si el príncep és prou hàbil, sempre es mantindrà en el seu estat, si no sorgeix alguna força extraordinària i excessiva que l'en privi.[2]
(en italià) Se tal Principe è di ordinaria industria, sempre si manterrà nel suo Stato, se non è una straordinaria ed eccessiva forza che ne lo priva.
Cap. II. Dels principats hereditaris..
  • Qui conquereixi un estat i el vulgui conservar, ha de tenir en compte dos aspectes: el primer, que el llinatge del seu príncep ha de ser exterminat; l'altre, que no ha canviar ni les lleis ni els impostos.[3]
(en italià) E a chi le acquista, volendole tenere, bisogna avere due rispetti; l'uno che il sangue del loro Principe antico si spenga; l'altro di non alterare nè loro leggi nè loro dazi.
Cap. III. Dels principats mixtos.
  • L'ofensa que es fa a un home ha de ser feta de tal manera que no hi pugui haver temor de venjança.[4]
(en italià) Sicchè l'offesa che si fa all'uomo, deve essere in modo, che ella non tema la vendetta.
Cap. III. Dels principats mixtos.
  • Les coses de l'estat [...] si es coneixen amb temps [...] els mals que s'hi produeixen es poden guarir aviat, però quan no se'ls detecta i es deixen crèixer de manera que ja els veu tothom, aleshores no hi ha remei possible.[5]
(en italià) Ed interviene di questa come dicono i medici dell'etica, che nel principio è facile a curare, e difficile a cognoscere, ma nel corso del tempo, non l'avendo nel principio cognosciuta nè medicata, diventa facile a cognoscere e difficile a curare.
Cap. III. Dels principats mixtos.
  • Qui és causa del poder d'un altre, es provoca la pròpia ruïna, perquè aquell poder l'ha obtingut o amb destressa o amb força, i tant l'una com l'altra són suspectes per a qui ha esdevingut poderós.[6]
(en italià) Che chi è cagione che uno diventi potente, rovina; perchè quella potenza è causata da colui o con industria, o con forza, e l'una e l'altra di queste due è sospetta a chi è divenuto potente.
Cap. III. Dels principats mixtos.
  • L'experiència manifesta que, avui dia, aquells que han fet coses notables han estat els prínceps que no han tingut massa escrúpols pel que fa a llurs promeses i han sabut engalipar amb raboseria l'enginy dels homes.[7]
El príncep.
  • Tothom sap com és de lloar en un príncep que mantingui la paraula i visqui amb integritat i no pas amb astúcia, i malgrat tot en els nostres dies veiem per l'experiència com molts prínceps han fet grans coses sense tenir gens en compte la paraula donada, i com amb l'astúcia han sabut capgirar els cervells dels homes, i finalment s'han imposat damunt dels que es recolzaven en la lleialtat.[7]
El príncep.
  • Qui construeix sobre el poble, construeix sobre el fang.[8]
(en italià) Chi fonda in sul popolo, fonda in sul fango
El Príncep. Capítol IX.
  • S'ha d'entendre que un príncep no pot observar totes aquelles coses considerades bones en els homes[9]
(en italià) Ed hassi da intender questo, che un Principe, e massime un Principe nuovo, non può osservare tutte quelle cose per le quali gli uomini son tenuti buoni.
El Príncep.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Machiavelli, 2013, p. 11.
  2. Machiavelli, 2013, p. 12.
  3. Machiavelli, 2013, p. 16.
  4. Machiavelli, 2013, p. 18.
  5. Machiavelli, 2013, p. 20.
  6. Machiavelli, 2013, p. 25.
  7. 7,0 7,1 Alegret, Lluís. Joan Garcia Oliver: retrat d'un revolucionari anarcosindicalista. Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 125 i p. 111 (Testimonis). ISBN 978-8498090499. 
  8. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909. 
  9. Machiavelli, Niccolò. Il Principe. F. Le Monnier, 1857 [Consulta: 1543592017]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Machiavelli, Niccolò. Arenas Noguera, Carme (trad.). El Príncep. Barcelona: Labutxaca, 2013. ISBN 9788499306131.