Octavio Paz
De Viquidites
 Octavio Paz
|
|
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia |
|
 Multimèdia a Commons |
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | Ciutat de Mèxic, 31 de març de 1914 |
| Mort | Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1998 |
 |
|
Octavio Paz (Mixcoac, 31 de març de 1914 — Mèxic, D.F., 19 d'abril de 1998) fou un poeta, escriptor i diplomàtic mexicà. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1990.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- El llenguatge es deteriora, però la funció dels poetes és revaloritzar les paraules.[1]
- (en castellà) El lenguaje se deteriora, pero la función de los poetas es revalorizar las palabras.
- La societat liberal es paralitzarà si deixa de ser autocrítica.[1]
- (en castellà) La sociedad liberal se paralizará si deja de ser autocrítica.
- No dic que vivim la fi de l'art; vivim la fi de la idea d'"art modern".[1]
- (en castellà) No digo que vivimos el fin del arte; vivimos el fin de la idea de "arte moderno".
- No és poeta aquell qui no ha sentit la temptació de destruir o crear un altre llenguatge.[1]
- (en castellà) No es poeta aquel que no ha sentido la tentación de destruir o crear otro lenguaje.
- (en castellà) No hay nada más triste que el escritor sometido al dictado del político.
- Només la comunicació té caràcter diví.[1]
- (en castellà) Sólo la comunicación tiene carácter divino.
- Tota obra d'art és una possibilitat permanent de metamorfosi, oferida a tots els homes.[1]
- (en castellà) Toda obra de arte es una posibilidad permanente de metamorfosis, ofrecida a todos los hombres.
- Els remordiments d'Occident s'anomenen antropologia, una ciència que, com recorda Lévi-Strauss, va néixer al mateix temps que l'imperialisme europeu i que l'ha sobreviscut.[1]
- (en castellà) Los remordimientos de Occidente se llaman antropología, una ciencia que, como recuerda Lévi-Strauss, nació al mismo tiempo que el imperialismo europeo y que lo ha sobrevivido.
Tiempo nublado, 1983.
Tiempo nublado, 1983.Atribuïdes[modifica | modifica el codi]
- (en castellà) La poesía es el punto de intersección entre el poder divino y la libertad humana.
