Pablo Neruda

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neruda després de rebre el Premi Nobel de Literatura el 1971.

Pablo Neruda (12 de juliol de 1904 - 23 de setembre de 1973). Neftalí Ricardo Eliécer Reyes Basoalto, poeta i polític xilè. Autor d'obres com Odas elementales, Cien sonetos de amor, Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Memorial de Isla Negra, Confieso que he vivido, entre d'altres. Premi Nobel de Literatura el 1971.

Cites[modifica]

  • A la terra, abans que l'escriptura i la impremta, va existir la poesia.[1]
(en castellà) En la tierra, antes que la escritura y la imprenta, existió la poesía.

Sense referències[modifica]

  • "Algun dia en qualsevol part, en qualsevol lloc indefectiblement et trobaràs a tu mateix, i aquesta, només aquesta, pot ser la més feliç o la més amarga de les teves hores."
  • "Amor, quants camins fins arribar a un petó, ¡quina solitud errant fins a la teva companyia!"
  • "Conèixer l'amor dels que estimem és el foc que alimenta la vida."
  • "Quan creixi, descobriràs que ia defensar mentides, t'enganyis a tu mateix o pateix per tonteries. Si ets un bon guerrer, no et culpes per això, però tampoc deixaràs que els teus errors es repeteixin"
  • "A sota de la teva pell viu la lluna."
  • "El més gran dels homes senzills, el nostre mestre" (Neruda sobre Stalin)
  • "En un petó, sabràs tot el que he callat."
  • "És tan curt l'amor i tan llarg l'oblit."
  • "Me gustas quan calles perquè estàs com absent."
  • "La meva vida està feta de totes les vides."
  • "Per el meu cor prou teu pit, per la teva llibertat basten les meves ales."
  • "Per a que res ens separi, que no ens una res."
  • "Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera."
  • "Per què se'm vindrà tot l'amor de cop quan em sento trist, i et sento llunyana ..."
  • "Puc escriure els versos més tristos aquesta nit; escriure, per exemple: 'La nit està estrellada, i tiretes, blaus, els astres, de lluny'."
  • "Vull fer amb tu el que la primavera fa amb els cirerers."
  • "Només amb una ardent paciència conquerir la esplèndida ciutat que donarà llum, justícia i dignitat a tots els homes. Així la poesia no hi haurà cantat en va."
  • "Puja a néixer amb mi, germà"
  • "¿Pateix més el que espera sempre que aquell que mai va esperar a ningú?"
  • "Tot era dels altres i de ningú, fins que la teva bellesa i la teva pobresa omplir la tardor de regals."
  • "Jo vaig conèixer salons Ventafocs, túnels habitats per la lluna, hangars cruels que es despedían, preguntes que insistien a la sorra."

Referències[modifica]

  1. Ortega Blake, Arturo. El gran libro de las frases célebres. Random House Mondadori México, p. p. 1447. ISBN 978-607-31-1631-2.