Silvia Federici

De Viquidites
Infotaula de personaSilvia Federici
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Parma (Itàlia)
24 d'abril de 1942 (81 anys)
Ocupació Filòsofa, escriptora, professora d'universitat, activista pels drets de les dones, activista i científic social
Modifica dades a Wikidata

Silvia Federici (Parma, 24 d'abril de 1942) és una escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició anticapitalista, així com de la recuperació i reinvenció del procomú.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La igualtat és un terme que congela el feminisme: per descomptat que en un sentit general no podem estar en contra de la igualtat, però en un altre sentit dir només que lluitem per la igualtat és dir que volem l'explotació capitalista que pateixen els homes.[1]
(en castellà) La igualdad es un término que congela el feminismo: por supuesto que en un sentido general no podemos estar en contra de la igualdad, pero en otro sentido decir solo que luchamos por la igualdad es decir que queremos la explotación capitalista que sufren los hombres.
eldiario.es, 24 de maig de 2014.
  • (···) està creixent un altre món, de la mateixa manera que creix l'herba entre les esquerdes del paviment urbà, reptant a l'hegemonia del capital i l'Estat i afirmant la nostra interdependència i la nostra capacitat de cooperar..[2]
(en castellà) (···) está creciendo otro mundo, del mismo modo que crece la hierba entre las grietas del pavimento urbano, retando a la hegemonía del capital y el Estado y afirmando nuestra interdependencia y nuestra capacidad de cooperar.
Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes, 2020.
  • Perquè el que representen els comuns en essència és que s'ha assumit que la vida no té sentit en un món hobbesià, en el qual cada persona competeix amb totes les altres i la prosperitat s'aconsegueix a costa d'altres persones, i que així ens dirigim cap al fracàs assegurat.[2]
(en castellà) Porque lo que representan los comunes en esencia es que se ha asumido que la vida no tiene sentido en un mundo hobbesiano, en el que cada persona compite con todas las demás y la prosperidad se alcanza a expensas de otras personas, y que así nos dirigimos hacia el fracaso asegurado.
Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes, 2020.
  • Durant els últims anys, quan he conegut la lluita de les dones a Amèrica Llatina ―indígena, pagesa, villera [en castellà en l'original anglès]― m'he acabat de convèncer que la reapropiació de la riquesa comuna i la desacumulació del capital —els dos objectius principals del salari per al treball domèstic— es podrien aconseguir igualment i de manera més eficaç si es desprivatitzés la terra, l'aigua i els espais urbans i es creessin formes de reproducció basades en l'autogestió, el treball col·lectiu i la presa de decisions col·lectiva.[3]
(en castellà) Durante los últimos años, cuando he conocido la lucha de las mujeres en América Latina ―indígena, campesina, villera [en castellano en el original]― me he terminado de convencer de que la reapropiación de la riqueza común y la desacumulación de capital —los dos objetivos principales del salario para el trabajo doméstico— se podrían conseguir igualmente y de manera más eficaz si se desprivatizara la tierra, el agua y los espacios urbanos y se crearan formas de reproducción basadas en la autogestión, el trabajo colectivo y la toma de decisiones colectiva.
Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes, 2020.
  • La necessitat d'un activisme que es negui a separar el temps d'organització política del temps de reproducció és una lliçó que molts integrants del moviment Occupy no han oblidat.[4]
(en castellà) La necesidad de un activismo que se niegue a separar el tiempo de organización política del tiempo de reproducción es una lección que muchos integrantes del movimiento Occupy no han olvidado.
Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes, 2020.
  • La reproducció no sols comprèn les nostres necessitats materials ―com ara l'habitatge, preparar menjar, organitzar l'espai, cuidar dels infants, el sexe i la procreació―. Una dimensió important d'ella és la reproducció de la nostra memòria col·lectiva i dels símbols culturals que donen sentit a la nostra vida i nodreixen les nostres lluites.[4]
(en castellà) La reproducción no solo comprende nuestras necesidades materiales ―tales como la vivienda, preparar comida, organizar el espacio, cuidar de los niños, el sexo y la procreación―. Una dimensión importante de ella es la reproducción de nuestra memoria colectiva y de los símbolos culturales que dan sentido a nuestra vida y nutren nuestras luchas.
Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes, 2020.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Requena Aguilar, Ana. «"Es un engaño que el trabajo asalariado sea la clave para liberar a las mujeres"». eldiario.es. Arxivat de l'original el 1564919980. [Consulta: 10 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 Federici, 2020, p. 27.
  3. Federici, 2020, p. 29.
  4. 4,0 4,1 Federici, 2020, p. 33.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]