Alice Munro

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlice Munro
Alice Munro.jpg
Retrat d'Alice Munro
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Wingham
10 de juliol de 1931 (87 anys)
Ocupació Escriptora, guionista, novel·lista, escriptora de contes i periodista
Modifica dades a Wikidata

Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol de 1931), és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. Fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura el 2013.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La gent és curiosa. Unes quantes persones ho són. Seran conduïdes a descobrir coses, encara que siguin trivials.[1]
(en anglès) People are curious. A few people are. They will be driven to find things out, even trivial things.
Book icoline.svg "Friend of My Youth", a Friend of My Youth, 1990.
  • No pots deixar que els teus pares estiguin a prop de les teves humiliacions reals.[2]
(en anglès) You cannot let your parents anywhere near your real humiliations.
Book icoline.svg Open Secrets, 1994.
  • Una història no és com un camí a seguir... és més com una casa. Hi entres i t'hi quedes una estona, anant i tornant i establint-te on t'agrada i descobrir com l'habitació i els passadissos es relacionen entre si, com el món exterior s'altera en ser vist des d'aquestes finestres. I tu, el visitant, el lector, també t'alteres en estar en aquest espai tancat, encara que sigui espaiós i fàcil o ple de voltes tortes, o poc o opulentament moblat. Pots tornar-hi una i altra vegada, i la casa, la història, sempre conté més del que vas veure l'última vegada. També té un sentit robust de si mateix en ser construït a partir de la seva pròpia necessitat, no només per a refugiar-te o captivar-te.[3]
(en anglès) A story is not like a road to follow … it's more like a house. You go inside and stay there for a while, wandering back and forth and settling where you like and discovering how the room and corridors relate to each other, how the world outside is altered by being viewed from these windows. And you, the visitor, the reader, are altered as well by being in this enclosed space, whether it is ample and easy or full of crooked turns, or sparsely or opulently furnished. You can go back again and again, and the house, the story, always contains more than you saw the last time. It also has a sturdy sense of itself of being built out of its own necessity, not just to shelter or beguile you.
Book icoline.svg Selected Stories, 1968-1994, 1996.
  • Sempre recorda que quan un home surt de l'habitació ho deixa tot enrere... Quan una dona en surt s'emporta tot el que ha passat a l'habitació amb ella.[4]
(en anglès) Always remember that when a man goes out of the room, he leaves everything in it behind... When a woman goes out she carries everything that happened in the room along with her.
Book icoline.svg "Too Much Happiness", a Too Much Happiness, 2009.
  • Ella estava aprenent, força tard, el que molta gent del seu voltant semblava haver sabut des de la infància: que la vida pot ser perfectament satisfactòria sense grans èxits.[4]
(en anglès) She was learning, quite late, what many people around her appeared to have known since childhood: that life can be perfectly satisfying without major achievements.
Book icoline.svg "Too Much Happiness", a Too Much Happiness, 2009.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Munro, Alice. «Friend of My Youth». A: Friend of My Youth (en anglès). McClelland & Stewart, 1990. ISBN 1551993945. 
  2. Munro, Alice. Open Secrets (en anglès). Random House, 2014, p. 251. ISBN 978-1-4481-9226-7. 
  3. Thacker, Robert. Alice Munro: 'Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage', 'Runaway', 'Dear Life' (en anglès). Bloomsbury, 2016, p. 25. ISBN 978-1-4742-3100-8. 
  4. 4,0 4,1 Munro, Alice. Too Much Happiness (en anglès). Random House, 2010, p. 254. ISBN 978-1-4090-1675-5.