Andrés Iniesta Luján
 |
Caldria valorar la conveniència d'algunes citacions a nivell temporal.
Aquesta pàgina conté un excés de citacions pertanyents a una mateixa font i/o en un interval de temps molt puntual. Milloreu l'entrada escollint les citacions històricament més rellevants o diversificant-ne les referències. Vegeu Viquidites:Atemporalitat. |
 Andrés Iniesta l'any 2011 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Fuentealbilla (província d'Albacete), 11 de maig de 1984 (40 anys) |
| Ocupació | Futbolista |
 | |
Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984) és un futbolista espanyol que juga de migcampista al primer equip del FC Barcelona.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Tenir una nena et dóna una altra dimensió de la vida. Arribes a casa i estàs amb ella, i si no té força la treus d'on sigui per anar a passejar i jugar. Un fill et dóna la vida.[1]
A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- M'agrada venir al poble i veure el camp, les vinyes, passejar-hi... Em sento molt orgullós quan hi vinc amb l'Anna i la Valèria. Som de mons diferents però m'agrada i em fa il·lusió que elles ho gaudeixin i s'hi sentin a gust. Són les meves arrels, i mai les he volgut perdre.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- Sóc molt tossut, arribo a casa i vull veure el partit que acabo de jugar, el repasso... Abans fallava dues passades en un partit i no dormia en tota la nit. Però amb el temps acabes assimilant millor les coses, i ara no li dono tanta importància a segons què.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- Algunes derrotes importants m'han fet plorar. Com la final de la Copa del Rei perduda a València contra el Reial Madrid. Va ser molt dolorosa. Però el que més recordo plorant era la última lesió, a un entrenament, el 2010. Va ser un dels moments més difícils que he viscut com a esportista perquè em sentia pràcticament enfonsat en mi mateix.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- El primer cop que vaig anar a un entrenament amb el primer equip, ni sabia on estava el vestidor. Jo tenia 16 anys. Em vaig creuar amb en Luis Enrique, i ell m'hi va acompanyar.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- La meva intenció és acabar la carrera al Barça, perquè hi porto des dels 12 anys i seria molt maco tenir una vida sencera aquí. Em queden dos anys de contracte, i espero que les dues parts, la del club i la meva, vagin per bon camí.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- Els primers mesos a la Masia tenia el pensament de si podria aguantar o no. Però al final penses que ja que hi has anat, has d'aguantar com sigui. A les nits ho passava malament perquè és quan em sentia més sol. Al principi ni ens trucàvem per telèfon amb els pares, perquè només ens posàvem a plorar.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- El gol de Stamford Bridge va ser un golàs. La celebració de la banqueta, al córner, el públic baixant de les graderies... Va haver-hi gent que es va lesionar amb aquell gol, saltant i caient.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- Dani Jarque era d'aquelles persones que estimava molt, ho portava per dins. Sempre ens canviàvem les samarretes. Va ser un cop molt dur. Al final hi ha moltes coses que estan per sobre dels equips. Quan fas les coses de cor i tot això surt a la llum la gent ho agraeix. Som persones.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.
- Em sento de Fuentealbilla, espanyol i català, perquè porto 17 anys a Catalunya, la meva dona és catalana i vivim allà. Catalunya ens ho ha donat pràcticament tot, sóc una persona molt agraïda. Catalunya m'ha donat moltísisim a mi i a la meva família. No és incompatible sentir-me d'un lloc i l'altre. És tan lògic que se'm fa difícil que no s'entengui.[1]
- A El Convidat a TV3, 16 de setembre de 2013.