Antoni Muntadas
 Antoni Muntadas | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 1942 (81/82 anys) |
| Ocupació | Artista d'instal·lacions, professor d'universitat, artista multimèdia i videoartista |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) és un artista experimental i professor universitari català. És un dels artistes catalans vius de més renom internacional, que treballa en la intersecció entre l'art, les ciències socials i la comunicació.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Crec que el treball és un continuum, moltes vegades els treballs no s'acaben… hi han revisions, es continua.[1]
MACBA, Barcelona, 2011.
- El treball que he anat fent m'agrada veure'l com una totalitat, que pot ser més o menys coherent, hi ha una evolució... En aquesta totalitat pràcticament mai parlo dels treballs abans del 70, que són treballs que jo penso que són treballs de formació... formació o deformació. És a partir de l'any 71 que començo a parlar de feines de les que em sento representatiu.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- L'objecte Poema tàctil és un treball que no es pot entendre si no està lligat a les experiències sensorials que estava desenvolupant en aquell moment. Va ser un període de temps, entre el 71 i el 73 aproximadament, en que em va interessar investigar i explorar el que vaig denominar com subsentits, sentits amb els que normalment no ens comuniquem com el gust, el tacte i la olor.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- Per mi On subjectivity implica anys de buscar una certa objectivitat, veure que la lectura, la interpretació, la traducció... eren elements que fluctuaven a partir de la informació i de la percepció que cadascun tenia d'una imatge.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- El títol Video is television? posava en qüestió aquesta relació vídeo-televisió que havia estat investigant durant la dècada dels 80 i part dels 70. En aquell moment, crec que amb aquest treball estava implicant aquest sentit de la hibridació de la imatge, finalment el més important és la imatge i no tant important el com s'ha fet.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- Portraits era una anàlisi del gènere artístic de representació del retrat. Em va interessar deconstruir el retrat amb les serigrafies [...] i fer una relació de fotografies de gent molt coneguda dels diaris i del mass media que, dins de la serigrafia amb el detall ampliat de la boca davant d'un micròfon, es torna anònima.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- Between the frames és un treball complexe que va durar deu anys. Va ser un procés d'acostament al context en que l'art es produeix i d'anàlisi dels rols de les persones que estan entre l'art, l'artista i l'audiència: els dealers, els galeristes, els col·leccionistes, el museu, els guies, els crítics, el media... Fent una diferència entre el crític i el media, el crític escriu lent i amb extensió, el media és ràpid i sobretot la extensió disminueix.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- És evident que el públic sempre acabarà el treball final amb la seva percepció. Però jo sempre dic que el treball es fa amb l'editing, que és la selecció final. Ja pot ser On Subjectivity, com pot ser Between the Frames, com Portaits, hi ha un moment en què el treball s'edita i aquest és l'últim procés a mans de la persona que està fent el treball.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.
- Nosaltres ens convertim en traductors i per això crec que acceptar la responsabilitat de l'editing és molt important, és la implicació que té l'artista de donar a llegir el que creu que té que donar a llegir; aquest filtre, interpretació, traducció sempre ha existit en la història de l'art.[1]
- MACBA, Barcelona, 2011.