Bala
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | projectil, component i munició |
 | |
Bala és un projectil disparat amb una arma de foc, com ara una pistola o fusell.
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar com una bala.[1]
- (var.) Anar com la bala.[1]
Anar a gran velocitat.
- Anar dret com una bala, cap a cert lloc.[1]
- Anar-hi tot dret, sense voltar gens.
- Bon vent de darrera, i bales de davant.[1]
- Es diu d'algú que marxa després que ha fet prou nosa.
- (Ésser) un bala perduda.[1]
- Ser una persona rebel i lliure.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- De la terra vaig sortir
sense saber-ne jo res
un home vàreig matar
sense jo voler-ho fer.[2]
- Jo sóc com un didal
encar que peso un xic més,
a qui toco faig mal tant,
que molts cops queda estès.[3]
- M'assemblo molt al didal,
en la guerra hi tinc un soli,
i el pobre que a mi m'acull
ja pot dir que begut oli.[4]
- (var.) Molt semblant sóc al didal
i en la guerra hi tinc un soli,
i el pobre que a mi m'acull
jo et dic jo que ha begut oli.[3]- bala de plom
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bala». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 3,0 3,1 Castellví, 1956.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.