Benet Casablancas i Domingo

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenet Casablancas
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Sabadell
2 d'abril de 1956 (63 anys)
Ocupació Compositor i professor
Modifica dades a Wikidata

Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Vallès Occidental, 2 d'abril de 1956) és un compositor català. Seguidor de les grans avantguardes del segle XX, i deixeble de Friedrich Cerha i Karl-Heinz Füssl a Viena, Casablancas ha desenvolupat una permanent recerca de noves formes, harmonies i textures, sempre atent al poder expressiu del llenguatge i a la seva capacitat de comunicació. El resultat són obres com les Sis escenes de Hamlet (1989), La Petita música nocturna (1992) o els Tres epigrames per a orquestra (2001). Casablancas també ha estat director del Conservatori Superior de Música del Liceu, Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007) i Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura d'Espanya (2013). El compositor català ha escrit assajos com El humor en la música. Broma, parodia e ironía, Un ensayo (Reichenberger, Berlín, 2000) i La música catalana i les avantguardes europees (1916-1938) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha molt soroll en els mitjans musicals.[1]
(en castellà) Hay mucho ruido en los medios musicales.
  • El més important -i que sempre se'ns resisteix- és intentar capturar, o almenys fregar, el misteri.[1]
(en castellà) Lo más importante –y que siempre se nos resiste- es intentar apresar, o por lo menos rozar, el misterio.
  • Però la música no ho és tot, i em falten hores per llegir, perdre'm als museus, recuperar pel·lícules, conèixer països i cultures...[1]
(en castellà) Pero la música no lo es todo, y me faltan horas para leer, perderme en los museos, recuperar películas, conocer países y culturas...
  • Si hi ha alguna cosa que de veritat m'entristeix, i li parlo de la vida en general, són la falsedat i l'enveja, sentiments negatius i molt poc productius. Hauríem de conrear més el respecte, la tolerància i la companyonia.[1]
(en castellà) Si hay algo que de verdad me entristece, y le hablo de la vida en general, son la falsedad y la envidia, sentimientos negativos y muy poco productivos. Deberíamos cultivar más el respeto, la tolerancia y la camaradería.
  • Vull inquietar i emocionar el públic amb la meva música, però sense fer concessions.[2]
(en castellà) Quiero inquietar y emocionar al público con mi música, pero sin hacer concesiones
  • Aquella època en què l'avantguarda era sinònim de música per a especialistes, d'esquena a la societat, ha quedat superada. Ara sóc més lliure com a creador i busco un llenguatge musical cada vegada més depurat, però capaç de transmetre emocions, perquè al final el que busca un compositor no és altra cosa que commoure.[2]
(en castellà) Aquella época en la que vanguardia era sinónimo de música para especialistas, de espaldas a la sociedad, ha quedado superada. Ahora soy más libre como creador y busco un lenguaje musical cada vez más depurado, pero capaz de transmitir emociones, porque al final lo que busca un compositor no es otra cosa que conmover
  • Fa temps que he decidit seguir el meu propi camí sense fer-me mala sang per la situació que viu la música al nostre país[2]
(en castellà) Hace tiempo que he decidido seguir mi propio camino sin hacerme mala sangre por la situación que vive la música en nuestro país
  • Compondre segueix sent una tasca dura i solitària, per falta de suports i per alguna cosa que a mi em preocupa molt, que és la manca de complicitat entre músics i escriptors, pintors o cineastes.[2]
(en castellà) Componer sigue siendo una tarea dura y solitaria, por falta de apoyos y por algo que a mí me preocupa mucho, que es la falta de complicidad entre músicos y escritores, pintores o cineastas

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Prieto, Ruth. «Lo único que cuenta al final es la obra bien hecha» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «"Quiero inquietar y emocionar con mi música sin hacer concesiones"». El país, (29-04-2008) [Consulta: 7 febrer 2014].