Bucòliques
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Eclogae | |
|---|---|
 | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Virgili |
 | |
Les Bucòliques (en llatí: Eclogae vel bucolica) és un poema de Virgili, inspirat en l'obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- No et fiïs massa del color.[1]
- (en llatí) Nimium ne crede colori
Bucòliques. Llibre II, § 17.
- A cadascú l'arrossega el seu propi delit.[1]
- (en llatí) Trahit sua quemque voluptas.
- Bucòliques. Llibre II, § 65.
- Els prats ja han begut prou.[2]
- (en llatí) Sat prata biberunt.
- Bucòliques. Llibre III, § 111.
- (en llatí) Latet anguls in herba.
- Bucòliques. Llibre III, § 93.
- (en llatí) Paulo maiora canamus.
- Bucòliques. Llibre IV, § 1.
- (en llatí) Non omnia possumus omnes.
- Bucòliques. Llibre VIII, § 63.
- La divinitat es complau en el nombre imparell.[1]
- (en llatí) Numero deus impare gaudet.
- Bucòliques. Llibre VIII, § 75.
- (en llatí) Qui amant, ipsi sibi somnia fingunt
- Bucòliques. Llibre VIII, § 108.
- El temps tot s'ho endú, fins l'esperit.[1]
- (en llatí) Omnia fert aetas, animum quoque.
- Bucòliques. Llibre IX, § 51.
- (en llatí) Omnia uincit Amor.
- Bucòliques. Llibre X, § 69.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Peris i Juan, 2001.
- ↑ «P. Vergili Maronis Ecloga Tertia» (en llatí). Latin Library. [Consulta: 23 abril 2012].
- ↑ «P. Vergili Maronis Ecloga Qvarta» (en llatí). Latin Library. [Consulta: 23 abril 2012].
- ↑ «P. Vergili Maronis Ecloga Octava» (en llatí). Latin Library. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «P. Vergili Maronis Ecloga Decima» (en llatí). Latin Library. [Consulta: 23 abril 2012].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.