Cartago
Aparença
Amfiteatre de Cartago | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia. La ciutat va rebre el nom dels colons fenicis, que l'anomenaren Kart-Hadasht o Qrthdst, que vol dir 'Ciutat Nova'.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Ara veig l'infortuni de Cartago.[1]
- (en llatí) Agnosco infelicitatem Carthaginis.
- Gestes del romans (Epitoma de Tito Livio). Llibre I. § XXII.
- Comentari del general cartaginès en assabentar-se de la derrota de l'exèrcit del seu germà Asdrúbal, preveient la destrucció de la ciutat de Cartago.
- Gestes del romans (Epitoma de Tito Livio). Llibre I. § XXII.
- (en llatí) Cato inexpiabili odio delendam esse Carthaginem.
- Gestes del romans (Epitoma de Tito Livio). Llibre I. § XXXI. — Luci Anneu Florus
- Referència de la frase cèlebre de Marc Porci Cató: "Cartago ha d'ésser destruïda." (Delenda est Carthago), que pronunciava sempre al acabar tots els discursos al Senat romà.
- Gestes del romans (Epitoma de Tito Livio). Llibre I. § XXXI. — Luci Anneu Florus
- Cartago ha d'ésser destruïda.[2]
- (en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
- — Marc Porci Cató
- Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que Cartago havia d'ésser destruïda (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). Aquesta expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann). Per altra banda, la versió més famosa i coneguda de la frase és Delenda est Carthago o també Carthago delenda est.
- — Marc Porci Cató
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Florus, 1980-1981.
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Florus, Luci Anneu. Gestes dels romans. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1980-1981 (Fundació Bernat Metge ; 210, 214). ISBN 8472251705.