Gestes del romans

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraGestes del romans
Projectes germans
Dades generals
Autor Luci Anneu Flor
Modifica dades a Wikidata

Gestes del romans (Epitoma de Tito Livio) és un assaig de l'historiador i poeta romà Luci Anneu Florus, que tracta de la història de Roma, des de la seva fundació fins al Principat d'Octavi August.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El poble romà, des del rei Ròmul fins a Cèsar August, i durant set-cents anys, acomplí tan gran nombre d'accions tant en pau com en guerra, que, si algú comparava la grandesa del seu imperi amb els anys que té d'existència, el creuria més antic.
(en llatí) Populus Romanus a rege Romulo in Caesarem Augustum septingentos per annos tantum operum pace belloque gessit, ut, si quis magnitudinem imperii cum annis conferat, aetatem ultra putet.
Book icoline.svg Llibre I. Prefaci.
(en llatí) Vae victis.
Book icoline.svg Llibre I. § VII.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
  • De totes les regions, no ja d'Itàlia, sinó del món sencer, la més bella és la Campània. Res de més benigne que el seu clima, ja que la primavera hi floreix dues vegades.
(en llatí) Omnium non modo Italiae, sed toto orbe terrarum pulcherrima Campaniae plaga est. Nihil mollius caelo: denique bis floribus vernat.
Book icoline.svg Llibre I. § XI.
  • Com m'hauria estat fàcil apoderar-me de l'imperi del món, tenint els romans al meu costat o essent jo rei entre els romans!
(en llatí) O quam facile erat orbis imperium occupare, aut mihi Romanis militibus, aut me rege Romanis.
Book icoline.svg Llibre I. § XIII. — Pirros, rei de l'Epir
Comentari d'el rei Pirros durant la campanya d'Itàlia. Va vèncer totes les batalles als romans però va perdre la guerra.
(en llatí) Tanta in virtute fiducia est.
Book icoline.svg Llibre I. § XVIII.
(en llatí) Parce ferro.
Book icoline.svg Llibre I. § XXII. — Anníbal Barca
Ordre donada per Anníbal per donar fi a les hostilitats a la batalla de Cannas, on va vèncer a les legions romanes.
Espasa
«Prou d'espasa!». Anníbal Barca
  • Ara veig l'infortuni de Cartago.
(en llatí) Agnosco infelicitatem Carthaginis.
Book icoline.svg Llibre I. § XXII. — Anníbal Barca
Comentari del general cartaginès en assabentar-se de la derrota de l'exèrcit del seu germà Asdrúbal, preveient la destrucció de la ciutat de Cartago.
  • Cató, portat per un odi implacable, declarava que calia destruir Cartago.
(en llatí) Cato inexpiabili odio delendam esse Carthaginem.
Book icoline.svg Llibre I. § XXXI.
Referència de la frase cèlebre atribuïda a Marc Porci Cató: "Cartago ha d'ésser destruïda." (Delenda est Carthago), que pronunciava sempre al acabar tots els discursos al Senat romà.
Estàtues d'Indíbil i Mardoni a Lleirda
Hispània no tingué mai la intenció d'alçar-se entera contra nosaltres; mai no tingué el desig d'ajuntar les seves forces, ni tampoc de pretendre a un poder hegemònic, o de defensar col·lectivament la seva llibertat.
  • Hispània no tingué mai la intenció d'alçar-se entera contra nosaltres; mai no tingué el desig d'ajuntar les seves forces, ni tampoc de pretendre a un poder hegemònic, o de defensar col·lectivament la seva llibertat.
(en llatí) Hispaniae numquam animus fuit adversum nos universae consurgere, numquam conferre vires suas libuit, neque aut imperium experiri aut libertatem tueri suam publice.
Book icoline.svg Llibre I. § XXXIII.
  • Fou ocupada pels romans abans d'haver-se pogut conèixer ella mateixa, i fou l'única de totes les províncies que s'adonà de les seves pròpies forces quan ja havia estat vençuda.
(en llatí) Sed ante a Romanis obsessa est quam se ipsa cognosceret, et sola omnium provinciarum vires suas postquam victa est, intellexit.
Book icoline.svg Llibre I. § XXXIII.
  • Costa més de conservar una província que de conquerir-la.
(en llatí) Plus est provinciam retinere quam facere.
Book icoline.svg Llibre I. § XXXIII.
«Té —va dir-li— has vençut un home valerós, tu, el més valerós dels homes.»
  • Per aquests temps les illes Balears, tocades per la dèria de la pirateria, havien infestat les mars. Hom s'admira que uns homes tan rústics i ferotges poguessin ni tan sols esguardar la mar des de llurs roquissars.
(en llatí) Baleares per id tempus insulae piratica rabie maria corruperat. Homines feros atque silvestris mireris ausos a scopulis suis saltem maria prospicere.
Book icoline.svg Llibre I. § XLIII.
  • Té —va dir-li— has vençut un home valerós, tu, el més valerós dels homes.
(en llatí) "Habe", inquit, "fortem virum, vir fortissime, vicisti".
Book icoline.svg Llibre I. § XLV. — Vercingètorix
Rendició formal del cabdill gal Vercingètorix a Juli Cèsar, després del setge d'Alesia.
  • Només faltava a les malaurances del poble romà una cosa: que ell mateix, a casa seva, desencadenés una guerra parricida, i que el centre de la ciutat i el del fòrum servissin d'arena a uns ciutadans lluitant contra llurs conciutadans a la manera de gladiadors.
(en llatí) Hoc deerat unum populi Romani malis, ut iam ipse intra se parricidale bellum domi stringeret, et in urbe media ac foro quasi harena ciues cum ciuibus suis gladiatorio more concurrerent.
Book icoline.svg Llibre II. § IX.
  • Mai no ha brillat tan alta la valentia del soldat hispà, com sota el comandament d'aquest general romà.
(en llatí) Nec alias apparuit Hispani militis uigor quam Romano duce.
Book icoline.svg Llibre II. § X.
Comentari sobre el lideratge militar de Quint Sertori
Assassinat de Juli Cèsar
Aquell home que havia xopat la faç de la terra amb la Sang dels seus conciutadans, al final xopà la cúria amb la seva pròpia sang.
  • La fúria de Cèsar i de Pompeu arrosegà la Ciutat, Itàlia, pobles, nacions, en fi, tot l'Imperi, gran com era, en una mena de diluvi i d'incendi, de tal forma que no es pot dir que fos només una guerra civil, ni tampoc una guerra social, ni menys encara una guerra exterior, sinó una cosa que és una barrejat de tot això, i que és més que una guerra.
(en llatí) Caesaris furor atque Pompei urbem, Italiam, gentes, nationes, totum denique qua patebat imperium quodam quasi diluuio et inflammatione corripuit, adeo ut non recte tantum ciuile dicatur, ac ne sociale quidem, sed nec externum, sed potius commune quoddam ex omnibus et plus quam bellum.
Book icoline.svg Llibre II. § XIII.
Comentari sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu
  • Aquell home que havia xopat la faç de la terra amb la sang dels seus conciutadans, al final xopà la cúria amb la seva pròpia sang.
(en llatí) Qui terrarum orbem ciuili sanguine inpleuerat, tandem ipse sanguine suo curiam inpleuit.
Book icoline.svg Llibre II. § XIII.
Comentari crític sobre la vida i obra de Juli Cèsar
  • És més difícil retenir les províncies que no pas conquerir-les; hom les guanya amb la força, però les conserva amb la justícia.
(en llatí) Difficilius est prouincias optimere quam facere; uiribus parantur, iure retinentur.
Book icoline.svg Llibre II. § XXX.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]