Concepción Gimeno de Flaquer
Aparença
Concepción Gimeno de Flaquer, en Caras y Caretas. | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Alcanyís (Baix Aragó), 11 de desembre de 1850 |
Mort |
Buenos Aires (Argentina), 1919 (68/69 anys) |
Ocupació | Escriptora i editora |
María de la Concepción Pilar Loreto Laura Rufina Gimeno y Gil, coneguda com a Concepción Gimeno de Flaquer (Alcanyís, 11 de desembre de 1850 - Buenos Aires, 1919) va ser una escriptora espanyola caracteritzada per ser una defensora activa dels drets de la dona.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- En suport de les literates no queden més que els homes de veritable talent, que malauradament estan en minoria.[1]
- (en castellà) No quedan en apoyo de las literatas más que los hombres de verdadero talento, que desgraciadamente están en minoría.
- Diario del Hogar, 1883.
- En el fons de tots els grans esdeveniments trobareu una dona: Judit lliberta als hebreus de la tirania; per Lucrecia s'esfondra el tron romà; la sang de la casta Virginia cimenta la llibertat dels plebeus; Volumnia impedeix la demolició de la ciutat dels Cèsars; per Octavia espira una República; Genoveva deté el furor d'Àtila a les portes de París; Berenguela defensa la ciutat de Toledo; Joana d'Arc, la d'Orleans; Agustina, l'heroica Saragossa; María Pita, el port corunyès, i la nostra Gran Isabel enderroca amb la creu a la mitja lluna, i fa sorgir de l'Oceà un nou món, preparant a Cortés la conquesta de l'Imperi de Moctezuma, en l'obra és ajudat per D.ª Marina, que la completa propagant entre els indis la nostra religió.[2]
- (en castellà) «En el fondo de todos los grandes acontecimientos encontraréis una mujer: Judit liberta á los hebreos de la tiranía; por Lucrecia se derrumba el trono romano; la sangre de la casta Virginia cimenta la libertad de los plebeyos; Volumnia impide la demolición de la ciudad de los Césares; por Octavia espira una República; Genoveva detiene el furor de Atila en las puertas de París; Berenguela defiende la ciudad de Toledo; Juana de Arco, la de Orleans; Agustina, la heróica Zaragoza; María Pita, el puerto coruñense, y nuestra Gran Isabel derroca con la cruz á la media luna, y hace surgir del Océano un nuevo mundo, preparando á Cortés la conquista del Imperio de Moctezuma, en cuya obra es ayudado por D.ª Marina, que la completa propagando entre los indios nuestras religión.»
- Discurs de Concepción Gimeno de Flaquer a El Ateneo de Madrid, juny de 1890, juny 1890.
- Què és el flirt? —Preguntarà alguna de les meves lectores.— El flirt és l'assaig d'una comèdia representada per dos, pròleg de l'amor, simulacre del combat passional, fill de la més refinada civilització.
És honest, prudent, més discret que l'amor, perquè és menys ardent, no té drets i no reconeix deures.
Una jove pot flirtejar molt de temps sense que es taqui una sola ploma de les nívies ales de la seva puresa.
El flirt és coqueteria, i la coqueteria és innocent: consisteix en el desig d'agradar. El coquetisme és l'ardent anhel d'inspirar molts afectes sense correspondre á cap d'ells. La coqueteria i el coquetisme són tan incompatibles com la veritat i l'engany, la hipocresia i la sinceritat, l'espontani i el violent, la malícia i el candor. La coqueteria és instintiva, natural; el coquetisme, estudiat, artificial.[3]
- (en castellà) ¿Qué es el flirt? —preguntará alguna de mis lectoras.— El flirt es el ensayo de una comedia representada por dos, prólogo del amor, simulacro del combate pasional, hijo de la más refinada civilización.
Es honesto, prudente, más discreto que el amor, porque es menos ardiente, carece de derechos y no reconoce deberes.
Una joven puede flirtear largo tiempo sin que se manche una sola pluma de las níveas alas de su pureza.
El flirt es coquetería, y la coquetería es inocente: consiste en el deseo de agradar. El coquetismo es el ardiente anhelo de inspirar muchos afectos sin corresponder á ninguno de ellos. La coquetería y el coquetismo son tan incompatibles como la verdad y el engaño, la hipocresía y la sinceridad, lo espontáneo y lo violento, la malicia y el candor. La coquetería es instintiva, natural; el coquetismo, estudiado, artificial.- La mujer intelectual, 1901.
Citacions sobre Concepción Gimeno de Flaquer
[modifica | modifica el codi]- Mai ningú millor que Concepción Gimeno de Flaquer ha demostrat la veritat d'aquesta afirmació atrevidíssima: «No hi ha sexe dèbil».[4]
- (en castellà) Nadie mejor que Concepción Gimeno de Flaquer ha demostrado nunca la verdad de esta afirmación atrevidísima: ‘No hay sexo debil'.
- 1883. — Manuel Gutiérrez Nájera
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Romero Chumacero, 2016, p. 15.
- ↑ Guerrero, Teodoro (30 de septiembre de 1890). «Concepción Gimeno de Flaquer». La Ilustración Española y Americana (Madrid) 34 (36): pp. 190-191. ISSN 1889-8394[ ]
- ↑ Gimeno de Flaguer, Concepción. La mujer intelectual. Madrid: Imprenta del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1901, p. 37 [Consulta: 25 abril 2016].
- ↑ Romero Chumacero, 2016, p. 16.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Romero Chumacero, Leticia «Concepción Gimeno, Emilia Serrano y las escritoras mexicanas durante el siglo XIX». Mitologías hoy, 13, (2016). DOI: 10.5565/rev/mitologias.313.