Declaració Universal dels Drets dels Animals
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades generals | |
 |
La Declaració Universal dels Drets dels Animals és una declaració que defensa els drets dels animals, adoptada el 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l'Animal i proclamada el 15 d'octubre de 1978. Recollida en catorze articles, va ser aprovada per la UNESCO i l'ONU.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Preàmbul
- Considerant que la ignorància i el rebuig d'aquests drets han conduït i segueixen conduint l'home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals.[1]
- Considerant que el reconeixement, per part de l'espècie humana, dels drets a l'existència d'altres espècies d'animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món.[1]
- Considerant que el respecte cap als animals per part de l'home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos.[1]
- Considerant que l'educació ha d'ensenyar, des de la infa[[]]ntesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals.[1]
- Article 1
- Article 2
- Article 3
- Cap animal no serà sotmès a maltractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.[2]
- Article 4
- Els animals salvatges tenen dret a la llibertat. Els domèstics, a viure i créixer al ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, i a poder complir el seu cicle natural de vida.[2]
- Article 5
- Tot animal propi de l'entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie, lliures dels interessos mercantils de l'home.[2]
- Article 6
- L'abandonament d'un animal és un acte de crueltat i degradant.[2]
- Article 7
- Tot animal de treball té dret a gaudir d'un límit en el temps i en la intensitat del seu treball, a una alimentació adequada i al repòs.[2]
- Article 8
- Es condemna tota experimentació amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic.[2]
- Article 9
- Quan un animal és criat per a l'alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi ansietat o dolor.[2]
- Article 10
- Cap animal no ha d'ésser explotat per divertiment de l'ésser humà. Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l'animal.[2]
- Article 11
- Tot acte que provoqui la mort innecessària d'un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.[2]
- Article 12
- Tot acte que provoqui la mort d'un gran nombre d'animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l'espècie.[2]
- Article 13
- Un animal mort ha de ser tractat amb respecte. Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV.[2]
- Article 14
- Els drets dels animals han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.[2]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Declaració Universal dels Drets dels Animals». Ipcena-Fauna. [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Gallart, Dani. «Els 14 articles de la Declaració Universal dels Drets dels Animals». Xarxanet. [Consulta: 3 octubre 2020].