Discussió:Amistat/Arxiu 1

Per afegir de l'Alcover-Moll

—e) «Amics, fins als ops, però a la bossa no m'hi tocs» (Barc., Empordà, Solsona); «Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem» (Manresa, Empordà, Olot); «Amics funs a la mort, si a la bossa no em fas toc» (Martí G. Dicc.); «Amics p'es jocs, i sa bossa no la'm tocs» (Mall.).—ee) «Amic lleial, i darrere, un pam de punyal» (Mall.).—f) «Amic sies de tothom, mai barallat amb ningú» (Marroig Refr.).—ff) «Val més amics de lluny que baralles de prop» (Mall.); «Més val amics d'enfora que barallats de prop» (Men.): vol dir que l'excessiva freqüència de tracte sol rompre l'amistat.—g) «A l'amic i al cavall, no els canses mai» (Val.); «A l'amic i al cavall, no cansà'l» (Cat.); «A l'amic i al cavall, no cansar-lo; i si convé, rebentar-lo» (Labèrnia-S. Dicc.); «Amic i cavall, si los canses, fas mal» (Mall., Men.).—gg) «Si vols esser amic del gat, grata-li el cap» (Farnés Parem.).—h) «Amic i vi, com més vell, més fi» (Mall.); «De vi, porc i amic, el mellor el més antic» (Labèrnia-S. Dicc.); «Oli, porc, vi i amic, és millor com més antic» (Manresa); «Amic i vi, busca'l vell; mes el tocino, novell» (Labèrnia-S. Dicc.).—hh) «Si fas amics, fes-los rics» (Martí G. Dicc.).—i) «A l'amic del teu vi, no el vulgues per veí» (Farnés Parem. 225.).—ii) «Més fa llàstima d'amic que llança d'enemic»: vol dir que la suavitat té més força que l'amenaça (Amengual Dicc.).—j) «Qui no té mare, no té amic» (Men.).—jj) «Primer som jo que mos amics» (Mall.).—l) «Com més amics, més clars» (Olot, Llofriu, Girona, Solsona, Valls, Val., Mall., Men.); «L'amic, a la cara» (Mall.); «Entre amics, lo cor a la mà» (Saura Dicc.)—ll) «Entre amics no hi cal tovalla» (Tirant, cap. 214); «Entre amics no hi calen estovalles» (Mall.); «Entre amics i soldats, compliments excusats». Hi ha la variant irònica: «Entre amics no cal tovalles... i era que no en tenien» (Val., Alcoi).—m) «Amic d'En Pere, amic d'En Pau; però més amic de la veritat» (Farnés Parem. 233).—mm) «Qui té amics, té fatics» (Valls); «Els amics porten fatics» (Pineda); «Qui té amigues, té fatigues» (Tarr.); «L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues» (Manresa).—n) «Com més amics, més renyits» (Solsona).—nn) «No és amic qui vol la capa de l'amic» (Barc.); «Dolent és l'amic que vol la capa de l'altre» (Olot); «L'amic que vol la capa de l'amic, no és amic» (Val., Alcoi); «No és amic ni benvolent qui t'alaba perquè et ven» (Labèrnia-S. Dicc.).—o) «A la desgràcia i a la pena, els bons amics se coneixen» (Manresa); «Se coneixen es bons amics, a sa presó i en es llit» (Mall.); «A sa presó i en es llit se coneixen ets amics» (Eiv.); «L'amic, en l'absència es veu» (Val.).—oo) «Els amics i els botons són per a les ocasions» (Val.).—p) «Per blat gitat i pa florit, no planygues a l'amic» (Morella); «Qui dels seus amics se plany, a les seues mans mor» (Tortosa).—pp) «Amic reconciliat, enemic doblat» (Cat., Val., Mall.); «Amic reconciliat, oratge de forat» (Mall.); «D'amic reconciliat i de vent que passa per un forat, no te'n fiïs» (Llofriu).—q) «Si vols tenir enemics, deixa diners als amics» (Manresa).—qq) «De l'amic pren consell, i de l'enemic guarda't d'ell» (Martí G., Tip. mod. ii, 209).—r) «A l'amic prova'l primer, ans que l'hages de menester» (Cat., Val., Mall.).—rr) «El tenia per amic i em ficà en un embolic» (Martí G. Dicc.); «Lo hi vaig dir com amic i em destapà com inimic» (Amengual Dicc.).—s) «Lo millor amic, un duro» (Martí G. Dicc.).—ss) «Dels amics se treuen els ardits» (Barc., Empordà).—t) «Sabater amic o parent, calça car i més dolent» (Labèrnia-S. Dicc.).—tt) «Cada amic té es seu xeric»: ho diuen per significar que no s'ha de perdre l'amistat perquè es trobin defectes en els amics (Mall.).—u) «Tramontana no té abric, i home pobre no té amic» (Manresa). «Qui no té res per a donar, pocs amics tindrà» (Morella). «No hi ha amic, sense diner en el bolsic» (Labèrnia-S. Dicc.). «Qui de tots és amic, o és molt pobre o molt ric» (Martí G. Dicc.).—uu) «Per molt que tu estigues ric, no oblidis el pobre amic» (Penedès).—v) «Qui serà amic del pobret, en el cel tendrà gran dret» (Marroig, Refr.).—vv) «No estigues sol, jo t'ho dic, amb muller de ton amic. --Docosong (discussió) 10:18, 31 oct 2013 (CET)