Discussió:Gustave Flaubert/Arxiu 1

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sense referències

  • Al final el treball acaba essent el millor mitjà de passar la nostra vida.
  • Estima l'art. De totes les mentides és, si més no, la menys fal·laç.
  • Crec que si mirem sempre al cel acabarem tinguent ales.
  • Quan siguem vells els petits hàbits es tornen grans tiranies.
  • Descriure és una venjança.
  • L'art és, de totes les mentides, la que enganya menys.
  • L'autor ha d'estar en la seva obra com Déu en l'univers: present a tot arreu, però en cap visible.
  • L'estil, com l'aigua, és millor com menys sap.
  • L'estil és la vida i la sang del pensament.
  • El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Heus aquí per què se'ns escapa el present.
  • Cal esperar quan s'està desesperat, i caminar quan s'espera.
  • La humanitat és com és, no es tracta de canviar-la, sinó de conèixer-la.
  • La imbecil·litat és una roca inexpugnable: tot el que xoca contra ella es trenca.
  • Els records no poblen la nostra soledat, com se sol dir; abans al contrari, la fan més profunda.
  • Un home que jutja a un altre home és un espectacle que em faria esclatar de riure, si no em donés pietat.
  • No llaura un el seu destí, ho aguanta.
  • No li doni armes al món, ja que la falta contra vostè
  • Aneu amb compte amb els teus somnis; són la sirena de les ànimes. Elles canten, ens criden, les seguim i mai retornem.
  • Un amic que mor, és una cosa de vostè que mor.