Discussió:Milan Kundera/Arxiu 1

Sense referències

• L'amor, per definició, és un regal no merescut

• El crepuscle de la desaparició ho banya tot amb la màgia de la nostàlgia
  • La insoportable lleugeresa del ser

• El desacord amb la merda és metafísic. El moment de la defecació és una demostració quotidiana d'allò inacceptable de la Creació
  • La insoportable lleugeresa del ser

• L'home desgraciat busca un consol en l'amalgama de la seva pena amb la pena de l'altre

• La nostàlgia del paradís és el desig de l'home de no ser home
  • La insoportable lleugeresa del ser

• En efecte, qui busqui l'infinit, que tanqui els ulls!
  • La insoportable lleugeresa del ser

• Estic a sota l'aigua i els batecs del meu cor produeixen cèrcols a la superfície

• La coqueteria és una proposta de sexe sense garantia

• La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit
  • El llibre del riure i l'oblit

• La persona que perd la seva intimitat, ho perd tot

• La seguretat és tan corrosiva com ho son els dubtes

• La vertadera bondat humana, amb tota la seva puresa i llibertat, pot posar-se en primer pla només quan el seu recipient no té poder. El vertader examen moral de la humanitat, el seu examen fonamental (que permaneix enterrat profundament lluny de la vista) consisteix en la seva actitud envers aquells que estan a la seva mercè: els animals. I en aquest sentit, la humanitat ha patit una derrota. Una derrota tan fonamental que totes les demés provenen d'allà
  • La insoportable lleugeresa del ser

• La vida és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la manera de pensar i de viure

• Les dones no cerquen homes bonics. Les dones cerquen homes que han tingut dones boniques. Per això, tenir una amant lletja, és un error fatal
  • El llibre del riure i l'oblit

• Els amors són com els imperis: quan desapareix la idea sobre la qual han estat construïts, moren ells també

• Els homes volen ser amos del futur només per poder canviar el passat

• No hi ha res més pesat que la comprensió. Ni tan sols el propi dolor és tan pesat que el dolor sentit per algú, per a algú, multiplicat per la imaginació, prolongat en mil ecos
  • La insoportable lleugeresa del ser

• Però és precisament el dèbil aquell que ha de ser fort i saber marxar quan el fort és massa dèbil per ser capaç de fer mal al dèbil
  • La insoportable lleugeresa del ser

• Penso, després existeixo ho va dir un intel·lectual que subestimava el mal de queixal

• [...] per què tot en aquest món està perdonat per endavant, i per tant, tot cínicament permès
  • La insoportable lleugeresa del ser

• Si la Revolució francesa hagués de repetir-se eternament, la historiografia francesa estaria menys orgullosa de Robespierre

• Sense saber-ho, l'home compon la seva vida d'acord amb les lleis de la bellesa, encara en moments de més profunda desesperació

• [...] només una gran intel·ligència és capaç d'insuflar un sentit lògic a idees insensates
  • La identitat

• L'amor no es manifesta en el desig d'anar a dormir amb algú, sinó en el desig de dormir juntament amb algú

• Les metàfores són perilloses. Amb les metàfores no s'hi juga. L'amor pot néixer d'una metàfora

• L'home travessa el present amb els ulls tapats, només pot intuir i endivinar allò que de veritat està visquent; i després, quan li destapen els ulls, pot mirar al passat i comprovar què és allò que ha viscut i quin era el seu sentit

• Si les persones només fossin responsables d'allò que fan conscientment, els idiotes estarien lliures de qualsevol culpa

• L'home creu que exerceix el seu paper en una determinada obra i no sap que, mentrestant, han canviat el decorat a l'escenari sense que ho noti i sense adonar-se que es troba en mig d'una representació completament diferent

• En aquest món en què tot s'explica, l'arma que és més fàcil d'accedir i a la vegada més mortal és la divulgació
  • La lentitud

• La velocitat és la forma d'èxtasis que la revolució tècnica ha brindat a l'home
  • La lentitud

• Els errors personals no són causa de la vergonya, allò que realment humilia és que són vistos per tots

• [...] la solitud: dolça absència de mirades
  • La immortalitat

• Podria ser que algú que no coneixi el futur pugui comprendre el sentit del present? Si no sabem cap a quin futur ens porta el present, com podem saber si mereix la nostra adhesió, la nostra desconfiança o el nostre odi...
  • L'ignorance

• Aquell que espatlla el seu comiat no cal que esperi gaire del seu reencontre
  • La ignorància

• La cultura sucumbeix sota el volum de la producció, l'allau de lletres, la bogeria de la quantitat. Per aquest motiu et dic que un llibre prohibit al teu país significa infinitament més que els milions de paraules que vomiten les nostres universitats
• La insoportable lleugeresa del ser