Discussió:Octavio Paz/Arxiu 1

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sense referències

  • "Ara sabem que el regne del progrés no és d'aquest món."
  • "Amèrica no és tant una tradició que continuar com un futur que realitzar"
  • "Digues-me com mors, i et diré qui ets." 'Tots els sants, dia de morts' en 'El laberint de la solitud'
  • "L'amor és intensitat i per això és una distensió del temps: estira els minuts i els allarga com segles."
  • "El culte a la vida és també culte a la mort"
  • "L'arquitectura és el testimoni insobornable de la història, per que no es pot parlar d'un gran edifici sense reconèixer en ell el testimoni d'una època, la seva cultura, la seva societat, les seves intencions..."
  • "La indiferència del mexicà davant la mort es nodreix de la seva indiferència davant la vida."
  • "La realitat és més real en blanc i negre".
  • "La solitud, el sentiment i coneixement que un està solament, exclòs del món, no és una característica exclusivament mexicana. Tots els homes, en algun moment de les seves vides, se senten sols. I ho estan. Viure és separar-se del que vam ser per a apropar-nos al que serem en el futur. La solitud és el fet mes profund de la condició humana." - En 'El Laberint de la Solitud'
  • "No sigues si la modernitat és una benedicció, una maledicció o les dues coses. Sé que és una destinació: si Mèxic vol ser haurà de ser modern". (De Mèxic: modernitat i tradició).
  • "Perdre el nostre nom és com perdre la nostra ombra; ser només el nostre nom és reduir-nos a ser ombra." - En "Literatura i literalidad" (1970).
  • "Sense democràcia, la llibertat és una quimera."
  • "Tota dictadura, sigui d'un home o d'un partit, desemboca en les dues formes predilectes de l'esquizofrènia: el monòleg i el mausoleu."
  • "Tot és presència, tots els segles són aquest present"
  • "Un món neix quan dos es besen."

--Docosong (discussió) 19:51, 10 jul 2013 (CEST)