Karl Marx: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41: Línia 41:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = El comunisme no pren a ningú el poder d'apropiar-se productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball d'altri.<ref name="comun" /><ref name="comuncat" />
| cita = El comunisme no pren a ningú la possibilitat d'adquirir productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball dels altres.<ref name="comun" /><ref name="comuncat" />
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
Línia 58: Línia 58:
| refs =
| refs =
}}
}}

{{Cita
{{Cita
| cita = que tremolin les classes governants, davant la perspectiva d'una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevat de les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món sencer a guanyar.
| cita = Que tremolin les classes governants, davant la perspectiva d'una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevat de les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món sencer a guanyar.
| lloc = Manifest Comunista
| lloc = Manifest Comunista
| data = 1847
| data = 1847
Línia 77: Línia 76:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = La crítica ha arrencat les flors imaginàries de la religió de les cadenes de l'home no per tal que continuï suportant aquestes cadenes sense fantasia ni consol, sinó per per tal d'arrancar les flors i les cadenes.
| cita = La crítica ha arrencat les flors imaginàries de la religió de les cadenes de l'home no per tal que continuï suportant aquestes cadenes sense fantasia ni consol, sinó per per tal d'arrancar les cadenes i collir les flors veritables.
| lloc = Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel
| lloc = Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel
| data = 1843
| data = 1843
| notes =
| notes =
| original = Die imaginären Blumen schmücken die Ketten Religion des Menschen. Man muss loszuwerden, die Blumen, und Ketten.
| original = Die imaginären Blumen schmücken die Ketten Religion des Menschen. Man muss loszuwerden, die Blumen, und Ketten.
| idioma = alemany
| refs = <ref name="comun" /><ref name="comuncat" />
}}
{{Cita
| cita = El comunisme no és per a nosaltres un estat de coses que s'ha d'establir, un ideal per al qual la realitat [s'ha d'ajustar]. Anomenem comunisme el moviment real que suprimeix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment resulten de les premisses que ara existeixen.
| lloc = La ideologia alemanya
| data = 1846
| notes =
| original = Der Kommunismus ist für uns nicht ein Zustand, der hergestellt werden soll, ein Ideal, wonach die Wirklichkeit sich zu richten haben [wird]. Wir nennen Kommunismus die wirkliche Bewegung, welche den jetzigen Zustand aufhebt. Die Bedingungen dieser Bewegung ergeben sich aus der jetzt bestehenden Voraussetzung.
| idioma = alemany
| idioma = alemany
| refs = <ref name="comun" /><ref name="comuncat" />
| refs = <ref name="comun" /><ref name="comuncat" />

Revisió del 18:28, 3 maig 2018

Infotaula de personaKarl Marx
Retrat de Karl Marx (1875)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Trèveris
5 de maig de 1818
Mort Londres
14 de març de 1883 (64 anys)
Ocupació Economista, periodista, historiador, filòsof, sociòleg, revolucionari, poeta, polític i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 — Londres, 14 de març de 1883) va ser un dels pensadors més influents de la història i figura clau en l'anàlisi de la història, la societat, la política i l'economia. El seu pensament es prolonga moltes dècades més tard a partir de la seva mort. Es va convertir en clau per entendre els processos socials i polítics més importants del segle XX i es convertí en el pare ideològic del comunisme.

Citacions

Manifest del Partit Comunista (1848)

Obra de Karl Marx i Friedrich Engels publicada en alemany a Londres poc abans de la revolució de 1848:

(en alemany) Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.
Introducció del Manifest del Partit Comunista
  • La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.[1][2]
(en alemany) Die Geschichte aller bisherigen Gesellschaft ist die Geschichte von Klassenkämpfen.
Manifest comunista, 1847.
  • El poder estatal modern no és més que un comitè que administra els afers col·lectius de tota la classe burgesa.[1][2][3]
(en alemany) Die moderne Staatsgewalt ist nur ein Ausschuß, der die gemeinschaftlichen Geschäfte der ganzen Bourgeoisklasse verwaltet.
  • El comunisme no pren a ningú la possibilitat d'adquirir productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball dels altres.[1][2]
(en alemany) Der Kommunismus nimmt keinem die Macht sich gesellschaftliche Produkte anzueignen, er nimmt nur die Macht sich durch diese Aneignung fremde Arbeit zu unterjochen.
  • El poble que n’esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes.
(en alemany) A Nation, die eine andere versklavt schmiedet seine eigenen Ketten
carta a Ludwig Kugelmann, 28 de març de 1870.
  • Que tremolin les classes governants, davant la perspectiva d'una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevat de les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món sencer a guanyar.
(en alemany) Die Proletarier dieser Welt haben nichts zu verlieren als ihre Ketten. Sie haben eine Welt zu gewinnen.
Manifest Comunista, 1847.
  • Proletaris de tots els països, uniu-vos![1][2]
(en alemany) Proletarier aller Länder vereinigt Euch!
Frase final del Manifest del Partit Comunista
  • La crítica ha arrencat les flors imaginàries de la religió de les cadenes de l'home no per tal que continuï suportant aquestes cadenes sense fantasia ni consol, sinó per per tal d'arrancar les cadenes i collir les flors veritables.[1][2]
(en alemany) Die imaginären Blumen schmücken die Ketten Religion des Menschen. Man muss loszuwerden, die Blumen, und Ketten.
Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel, 1843.
  • El comunisme no és per a nosaltres un estat de coses que s'ha d'establir, un ideal per al qual la realitat [s'ha d'ajustar]. Anomenem comunisme el moviment real que suprimeix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment resulten de les premisses que ara existeixen.[1][2]
(en alemany) Der Kommunismus ist für uns nicht ein Zustand, der hergestellt werden soll, ein Ideal, wonach die Wirklichkeit sich zu richten haben [wird]. Wir nennen Kommunismus die wirkliche Bewegung, welche den jetzigen Zustand aufhebt. Die Bedingungen dieser Bewegung ergeben sich aus der jetzt bestehenden Voraussetzung.
La ideologia alemanya, 1846.

Citacions sobre Karl Marx

  • Marxisme. Doctrina de Carles Marx i els seus sequaços.[4]
(en castellà) Doctrina de Carlos Marx y sus secuaces.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest der Kommunistischen Partei. London: Office der "Bildungs-Gesellschaft für Arbeiter", 1848. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. [S.l.]: [s.e.], [1930?]). 
  3. Friedrich, Carl Joachim. La filosofía del derecho. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 1982, p. 211. ISBN 8437502241. 
  4. Diccionario de la Real Academia Española, edicions fins la dècada de 1970 (citat a Marxismo y marxistas, Proyecto Filosofía en español).