Marc Porci Cató: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11: | Línia 11: | ||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = ''Cartago ha d'ésser destruïda.'' |
| cita = ''Cartago ha d'ésser destruïda.'' |
||
| notes = Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que ''Cartago havia d'ésser destruïda'' (traducció literal de: ''Ceterum censeo Karthaginem esse delendam''). L'expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann) |
| notes = Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que "''Cartago havia d'ésser destruïda''" (traducció literal de: ''Ceterum censeo Karthaginem esse delendam''). L'expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann) |
||
| original = Ceterum censeo Karthaginem esse delendam. |
| original = Ceterum censeo Karthaginem esse delendam. |
||
| idioma = llatí |
| idioma = llatí |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
| refs = <ref name="agricultura" /> |
| refs = <ref name="agricultura" /> |
||
}} |
}} |
||
== Atribuïdes == |
== Atribuïdes == |
||
{{Cita |
{{Cita |
Revisió del 12:09, 27 març 2015
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Tusculum (Itàlia), 234 aC |
Mort |
Roma, 149 aC (84/85 anys) |
Ocupació | Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat |
Els drets d'autor han expirat | |
Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.
Citacions
- Cartago ha d'ésser destruïda.[1]
- (en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
- Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que "Cartago havia d'ésser destruïda" (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). L'expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann)
De Agricultura
- Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[2]
- (en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
- El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[2]
- (en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.
Atribuïdes
- Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[3]
- (en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
- De re rustica.
- Cita atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la
- De re rustica.
Disticha Catonis (1513)
Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Disticha Catonis (Dístics de Cató).[4][5]
Collectio distichorum uulgaris
- Conserva el que t'han donat.
- (en llatí) Datum serua.
- Vés amb bones companyies.
- (en llatí) Cum bonis ambula.
- Vigila a qui dónes préstecs.
- (en llatí) Cui des uideto.
- Manté la teva opinió.
- (en llatí) Existimationem retina.
- Recorda el que llegeixes.
- (en llatí) Quale legeri memento
- Acepta la llei que has dictat tu mateix.
- (en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
- Recorda el bé que t'han fet.
- (en llatí) Beneficii accepti esto menor.
Liber I
- No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.
- (en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
- La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.
- (en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
- Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.
- (en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
- La paciència és la major de les virtuts humanes.
- (en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
- Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.
- Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.
- Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.
- Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa!
- No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.
- No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.
- Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.
- Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.
Referències
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- ↑ 2,0 2,1 Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26).
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Rexach Reus, Josep Maria. Mareselva : una evolució històrica dels aforismes. Lleida: Pagès, 1999, p. 19-22. ISBN 8479356561.
- ↑ Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012].