Marc Porci Cató: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de CobainBot (discussió) a l'última versió de Docosong
mCap resum de modificació
Línia 43: Línia 43:


=== ''Disticha Catonis'' (1513) ===
=== ''Disticha Catonis'' (1513) ===
Relació de dístics atribuïts popularment a '''Marc Porci Cató'''. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat '''Dionysius Cato'''. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per [[Erasme de Rotterdam]] l'any 1513 en el llibre ''Disticha Catonis'' (Dístics de Cató).<ref>{{Ref-llibre| cognom = Rexach Reus|nom=Josep Maria|títol=Mareselva : una evolució històrica dels aforismes|editorial=Pagès|lloc=Lleida|data=1999|isbn=8479356561|pàgines= 19-22}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Cató |nom=Marc Porci|títol=The distichs of Cato; a famous medieval textbook|url=http://archive.org/details/distichsofcatofa00chasrich|editorial=University of Wisconsin Studies|lloc=Madison|data=1922|consulta=26 de [[juny]] de 2012}}</ref>
Relació de dístics atribuïts popularment a '''Marc Porci Cató'''. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat '''Dionysius Cato'''. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per [[Erasme de Rotterdam]] l'any 1513 en el llibre ''Disticha Catonis'' (Dístics de Cató).
==== Collectio distichorum uulgaris ====
==== Collectio distichorum uulgaris ====
{{Cita
{{Cita
Línia 50: Línia 50:
| original = Datum serua.
| original = Datum serua.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 56: Línia 57:
| original = Cum bonis ambula.
| original = Cum bonis ambula.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 62: Línia 64:
| original = Cui des uideto.
| original = Cui des uideto.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 68: Línia 71:
| original = Existimationem retina.
| original = Existimationem retina.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 74: Línia 78:
| original = Quale legeri memento
| original = Quale legeri memento
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 80: Línia 85:
| original = Patere legem quam ipse tuleris.
| original = Patere legem quam ipse tuleris.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 86: Línia 92:
| original = Beneficii accepti esto menor.
| original = Beneficii accepti esto menor.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
==== Liber I ====
==== Liber I ====
Línia 93: Línia 100:
| original = Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
| original = Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 99: Línia 107:
| original = Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
| original = Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 105: Línia 114:
| original = Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
| original = Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 111: Línia 121:
| original = Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
| original = Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 117: Línia 128:
| original =
| original =
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 123: Línia 135:
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 129: Línia 142:
| original =
| original =
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 135: Línia 149:
| original =
| original =
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 141: Línia 156:
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 147: Línia 163:
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 153: Línia 170:
| original =
| original =
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 159: Línia 177:
| original =
| original =
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name=distichs/>
}}
}}


Línia 165: Línia 184:
<ref name="agricultura">{{Ref-llibre| cognom = Cató|nom=Marc Porci|títol=D'agricolia|url=http://books.google.cat/books?id=u8uPzzCe-YQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=Fundació Bernat Metge|lloc=Barcelona|data=1927|col·lecció=Fundació Bernat Metge ; 26}}</ref>
<ref name="agricultura">{{Ref-llibre| cognom = Cató|nom=Marc Porci|títol=D'agricolia|url=http://books.google.cat/books?id=u8uPzzCe-YQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial=Fundació Bernat Metge|lloc=Barcelona|data=1927|col·lecció=Fundació Bernat Metge ; 26}}</ref>
<ref name="diccionari">{{Ref-llibre| cognom = Peris i Juan|nom=Antoni|títol=Diccionari de locucions i frases llatines|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=2001|isbn=8441208786}}</ref>
<ref name="diccionari">{{Ref-llibre| cognom = Peris i Juan|nom=Antoni|títol=Diccionari de locucions i frases llatines|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=2001|isbn=8441208786}}</ref>
<ref>{{Ref-llibre| cognom = Rexach Reus|nom=Josep Maria|títol=Mareselva : una evolució històrica dels aforismes|editorial=Pagès|lloc=Lleida|data=1999|isbn=8479356561|pàgines= 19-22}}</ref>
<ref name=distichs>{{Ref-llibre|cognom=Cató |nom=Marc Porci|títol=The distichs of Cato; a famous medieval textbook|url=http://archive.org/details/distichsofcatofa00chasrich|editorial=University of Wisconsin Studies|lloc=Madison|data=1922|consulta=26 de [[juny]] de 2012}}</ref>
}}
}}



Revisió del 15:00, 21 jul 2015

Infotaula de personaMarc Porci Cató
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tusculum (Itàlia)
234 aC
Mort Roma
149 aC (84/85 anys)
Ocupació Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.

Citacions

  • Cartago ha d'ésser destruïda.[1]
(en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que Cartago havia d'ésser destruïda (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). Aquesta expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann)

De Agricultura

  • Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[2]
(en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
  • El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[2]
(en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.

Atribuïdes

  • Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[3]
(en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
De re rustica.
Citació atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la

Disticha Catonis (1513)

Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Disticha Catonis (Dístics de Cató).

Collectio distichorum uulgaris

  • Conserva el que t'han donat.[4]
(en llatí) Datum serua.
  • Vés amb bones companyies.[4]
(en llatí) Cum bonis ambula.
  • Vigila a qui dónes préstecs.[4]
(en llatí) Cui des uideto.
  • Manté la teva opinió.[4]
(en llatí) Existimationem retina.
  • Recorda el que llegeixes.[4]
(en llatí) Quale legeri memento
  • Acepta la llei que has dictat tu mateix.[4]
(en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
  • Recorda el bé que t'han fet.[4]
(en llatí) Beneficii accepti esto menor.

Liber I

  • No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.[4]
(en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
  • La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.[4]
(en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
  • Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.[4]
(en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
  • La paciència és la major de les virtuts humanes.[4]
(en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
  • Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.[4]
  • Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.[4]
  • Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.[4]
  • Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa![4]
  • No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.[4]
  • No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.[4]
  • Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.[4]
  • Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.[4]

Referències

  1. Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  2. 2,0 2,1 Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26). 
  3. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012]. 
Error de citació: L'etiqueta <ref> definida a <references> no té cap atribut de nom.