Erasme de Rotterdam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
= |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
| descripció = Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) |
| descripció = Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) |
||
}} |
}} |
||
'''{{w|Erasme de Rotterdam|Desideri Erasme}}''', també conegut com '''Erasme de Rotterdam''' (Rotterdam, 28 d'octubre de 1469 — Basilea, 12 de |
'''{{w|Erasme de Rotterdam|Desideri Erasme}}''', també conegut com '''Erasme de Rotterdam''' (Rotterdam, [[28 d'octubre]] de 1469 — Basilea, [[12 de juliol]] de 1536) fou un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista. |
||
==Cites == |
==Cites == |
||
{{Cita |
{{Cita |
Revisió del 22:22, 10 abr 2017
Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 |
Mort |
Basilea, 12 de juliol de 1536 (69 anys) |
Ocupació | Traductor, filòsof, teòleg, assagista, traductor de la Bíblia, escriptor, Lady Margaret's Professor of Divinity (en) , llatinista, prevere catòlic de ritu romà i professor d'universitat |
Els drets d'autor han expirat | |
Desideri Erasme, també conegut com Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1469 — Basilea, 12 de juliol de 1536) fou un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.
Cites
- Hem de rebre per amics als qui sabem i coneixem que amb d'altres han estat fidels i veritables amics.[1]
- La ciència és un sol bé i pel contrari la ignorància és un sol mal. I això és així perquè la ignorància és causa per la major part de tots els mals que es cometen i el saber és causa de tots els béns que es fan.[1]
- La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les vanitats i costums perverses d'aquest món.[1]
- Quan d'un sol no confiem, tampoc hem de confiar de molts essent semblants.[1]
- Solia dir Sòcrates que cap possessió és més preciosa que el vertader amic i de cap altra part se'n pot assolir més profit i delit.[1]