Espurna

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Espurna
Schmiedefeuer 2.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una espurna és una partícula inflamada que s'escapa d'un foc o de dues pedres copejades entre sí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Sovint una petita espurna, de la qual no s'ha fet cas, ha aixecat un gran incendi.[1]
(en llatí) Parva saepe scintilla contempta magnum excitavit incendium
Book icoline.svg Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VI. — Quint Curci Ruf

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc.[2]

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Pica i no té bec,
    vola i no té ales,
    i encara no neix
    que ja es mort pels altres.[3]
  • Pica i no té bec,
    vola i no té ales.[4][5]
  • Pica i no té punxa,
    vola i no té ales,
    xiqueta i vermella...
    No saps què és encara?[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).