Jaume Sisa
 Jaume Sisa el 2007 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 24 de setembre de 1948 (76 anys) |
| Ocupació | Cantautor i músic |
 | |
Jaume Sisa (Barcelona, 24 de setembre de 1948) és un cantautor català, autor de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol i de la resemantitzacio del terme galàctic, per referir-se al contingut de la seva obra i a la d'altres autors coetanis i posteriors. Malgrat va escriure la major part de la seva obra en català, durant una etapa de la vida es establir a Madrid, on va ser conegut amb l'heterònim Ricardo Solfa, i durant la qual va treure quatre treballs discogràfics en castellà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Sóc miop de naixement. De petit no podia ser porter de futbol perquè duia ulleres. I al veure-hi poc cap enfora, he hagut de mirar endins i segurament això m'ha fet ser d'aquesta mena i fer aquest tipus de cançons que faig.[1]
A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- El món dels apartats de correus ha mort. Ja no tenen sentit, no tenen virtualitat. Jo hi vaig encara perquè sóc així, però la gent no ho fa. M'agraden els mons que s'han mort. M'agrada venir a Correus.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- No m'agrada fer anys, quan és el meu aniversari m'amago i intento no trucar ningú ni sortir al carrer. Si pogués, tornaria dels 30 als 40, i després altre cop als 30. En aquesta edat la vida és l'òstia, tens tot el temps per endavant.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Per mi, el més normal és viure sol. S'hi està bé. Estar sol és un estat estupendo, perquè pots sortir a buscar companyia. I si estàs acompanyat és molt difícil aconseguir moments de soledat [...]. El matrimoni és una convenció social forçada. No hi crec.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Quan m'avorreixo m'ho passo la mar de bé, perquè és un tipus d'avorriment que a mi no em pesa, ni em desconsola, ni em neguiteja, ni em molesta gens.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Amb la mort de Franco semblava que de cop comencés el món... Inaugurem-lo! Està tot per fer! I està a les nostres mans! Però la República va durar poc, i allò també.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Els catalans som més de patir per la feina, i després si de cas ja mirarem de gaudir una mica quan arribi la Festa Major. A Madrid, la Festa Major la fan cada dia! [...]. Els catalans som gent seriosa, avorrida, muermos, com si ens costés gaudir de l'alegria de viure [...]. Sóc tan català que no puc... M'agradaria ser esquimal, negre o indi... però sóc català!.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Sóc de mar. Vaig néixer a Barcelona... però el mar em fa por, el veig com una cosa temible. La mort no em fa por, gens. Un amic em va enredar i he fet el testament, i ara hi penso més... me'n penedeixo.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.
- Encara no sé què hem vingut a fer aquí, no ho entenc, no sé què cony hi fotem aquí ni perquè perseguim tantes coses.[1]
- A El Convidat a TV3, 11 de novembre de 2013.