Jean-François Marmontel

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Marmontel
Alexander Roslin - Jean-François Marmontel - WGA20068.jpg
Retrat de Jean-François Marmontel (1767)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Bòrt
11 de juliol de 1723
Mort Saint-Aubin-sur-Gaillon
31 de desembre de 1799 (76 anys)
Ocupació Filòsof, polític, periodista, poeta, historiador, dramaturg, llibretista, escriptor, crític literari, enciclopedista i novel·lista
Modifica dades a Wikidata

Jean-François Marmontel (Bort-les-Orgues, Llemosí, 11 de juliol de 1723 — Abloville, Normandia, 31 de desembre de 1799) fou un escriptor occità en llengua francesa.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els ximples són les escombraries del gènere humà.[1]
(en francès) Les sots sont la broussaille du genre humain
  • L'estima és un sentiment tranquil i personal.[1]
(en francès) L'estime est un sentiment tranquille et personnel.
  • L'excel·lència de la música està en el cant i la de la melodia en l'ànima.[1]
(en francès) L'excellence de la musique est dans le chant, et la mélodie en est l'âme.
  • El caprici i la conveniència ordenen i desordenen tot.[1]
(en francès) Le caprice, les convenances arrangent et dérangent tout.
Book icoline.svg Contes moraux, 1755-1759.
  • Una persona presumida és un tirà que vol esclavitzar a tothom per l'únic plaer de tenir esclaus.[1]
(en francès) Une coquette est un tyran qui veut tout asservir, pour le seul plaisir d'avoir des esclaves.
Book icoline.svg Contes moraux, 1755-1759.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Littré, Emile. «Oeuvres et citations de Jean-François Marmontel». Dictionnaire de Français Littré. [Paris]: Reverso, 2010. [Consulta: 1 agost 2014].