John Adams (minisèrie)
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Direcció | Tom Hooper |
| Fotografia | Tak Fujimoto |
| Gènere | sèrie de televisió històrica, cinema bèl·lic i pel·lícula basada en un llibre |
| Enllaços externs | |
| Web oficial | John Adams - Lloc web oficial |
 | Fitxa |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
 | |
John Adams és una minisèrie de televisió estatunidenca de 2008 que relata la major part de la vida política del president dels Estats Units d'Amèrica, John Adams i el seu paper en la seva fundació.
Citacions[modifica | modifica el codi]
Cap 2. Independència[modifica | modifica el codi]
[John Adams i Benjamin Franklin tenen una conversa després de perdre la darrera votació al Congrés Continental]
- Benjamin Franklin: La política és l'art del possible. Què n'ha tret d'oposar-se a la proposta? Ha tirat endavant igualment i només ha aconseguit fer-se enemics, a part de sentir-se millor, és clar.
John Adams: No creu que s'ha de dir el que es pensa?
Benjamin Franklin: No, hi estic totalment en contra. Pensar en veu alta és un costum nefast responsable d'una gran part del sofriment humà.
[...]
Benjamin Franklin: Ha insultat el senyor Dickinson. L'ha insultat en públic.
John Adams: S'estimaria més que l'insultés en privat?
Benjamin Franklin: És perfectament acceptable insultar algú en privat, fins i tot, potser que després li agraeixi, però quan es fa en públic la gent sol pensar que va de debò.
[Benjamin Franklin presenta els representants de Virgínia a John Adams]
- Benjamin Franklin: La diplomàcia és una altra versió de la seducció, senyor Adams, es millora amb la pràctica.
[John Adams i Abigail Adams conversen contemplant Boston i discutint sobre l'evolució del Congrés Continental]
- Abigail Adams: Les entenc molt bé les persones com el senyor Dickinson i els seus amics. Envieu una dona al Congrés, potser els farà entrar en raó.
John Adams: No és una qüestió d'homes i dones, és una qüestió de política.
Abigail Adams: Política... (se'l mira irritada) Política? I les dones no viuen la política, senyor Adams? Quan obro l'armari i no hi trobo cafè, ni sucre, ni agulles, ni carn, no estic vivint la política? Aquesta guerra afecta a persones que el teu Congrés tracta amb el mateix menyspreu que el rei Jordi té reservat a la gent de Boston. Em refereixo a les dones i també als esclaus, per cert, però estic segura que t'estimés més que no toqui aquest tema perquè molestaria als teus amics del sud.
John Adams: (compungit) Ets molt dura.
[El president del Congrés Continental, John Hancock, llegeix una proclamació del Jordi III. Els congressistes escolten atentament.]
- John Hancock: Molts dels nostres súbdits enganyats per una desesperada conspiració d'homes perillosos i malintencionats han oblidat la lleialtat que deuen al poder que els ha protegit i sostingut i s'han rebel·lat i han emprès una guerra contra nosaltres. El més assenyat es posar fi ràpidament a aquests trasbalsos. Hem decidit emetre una proclamació reial segons la qual tots els funcionaris reials tan civils com militars queden obligats a suprimir aquesta rebel·lió i a portar els traïdors davant de la justícia. (mentre continua llegint, s'emociona al límit del plor) Quan la multitud descontenta i il·lusa contra la qual es dirigirà aquesta força s'adoni del seu error, estaré disposat a rebre els enganyats amb tendresa i pietat. Pels que persisteixen en la traïció, (pensatiu) pels que persisteixen en la traïció, el càstig serà la mort a la forca. (Pausa. Els congressistes queden trasbalsats) Emès al Parlament el 26 d'octubre de 1775. Que Déu salvi al Rei.
Samuel Adams: (ple d'ira) Que Déu maleeixi al Rei.
[Benjamin Franklin i John Adams discuteixen sobre com actuar després de la proclamació reial]
- Benjamin Franklin: Que Déu maleeixi al Rei, qui més podria haver aportat aquest esperit d'unitat al Congrés? (riu) Ara val més que anem tots a l'una o podem estar segur que penjarem tots per separat.
John Adams: La qüestió ja no és si hi haurà independència, sinó quan.
Benjamin Franklin:Si forcem una decisió massa aviat potser provocarem un desastre. La independència sense unanimitat no significa res.