Josep Carner i Puig-Oriol

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner 1970.jpg
Josep Carner, el 1970
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
9 de febrer de 1884
Mort Brussel·les
4 de juny de 1970 (86 anys)
Ocupació Lingüista, poeta, escriptor, traductor, diplomàtic, dramaturg i periodista
Modifica dades a Wikidata

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970) fou un poeta, periodista, dramaturg i traductor català, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme i conegut com el «príncep dels poetes catalans».

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No ho assagis, Amor, de vèncer-me amb afany retort, car s'acompliren els finals presagis i tant he amat que se'm diria mort.[1]
Book icoline.svg «Relapse», La paraula en el vent, 1914.
  • És el Mal Gust, una cosa que esgarrifa més que no el grinyol de l'esmolet.[2]
Book icoline.svg Les coses lletges, 1925.
  • Sense la voluntat decidida i l'esperit de domini de l'home que no està per brocs i menja un bistec, no menjareu sinó una vida modesta o parasitària.[3]
Book icoline.svg Sucar-hi, 1925.

Citacions sobre Josep Carner i Puig-Oriol[modifica | modifica el codi]

  • No he conegut mai un home que tingués en la conversació més recursos verbals, més mitjans d'expressió, més riquesa d'adjectivació, més capacitat de transmutació de la realitat a través del llenguatge [...] Era prodigiós, enlluernador.[4]
Book icoline.svg  — Josep Pla
  • Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.[5]
Book icoline.svg El quadern gris19 de març de 1918. — Josep Pla
Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir Les planetes del verdum
  • Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.[5]
Book icoline.svg El quadern gris6 de maig de 1918. — Josep Pla
Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mallorquí Ruscalleda, Enric «La Paraula en el Vent (1914) de Josep Carner, una lectura estèticoamorosa del llibre». UNED, pàg. 84.
  2. Carner, 1981, p. 68.
  3. Carner, 1981, p. 105.
  4. Carner, 1981, p. 9-10.
  5. 5,0 5,1 «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 26 abril 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carner, Josep. Les bonhomies i altres proses. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429717382.