Josep Carner i Puig-Oriol

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner 1970.jpg
Josep Carner, el 1970
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
9 de febrer de 1884
Mort Brussel·les
4 de juny de 1970 (86 anys)
Ocupació Lingüista, poeta, escriptor, traductor, diplomàtic, dramaturg, periodista i professor d'universitat
Modifica dades a Wikidata

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970) fou un poeta, periodista, dramaturg i traductor català, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme i conegut com el «príncep dels poetes catalans».

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No ho assagis, Amor, de vèncer-me amb afany retort, car s'acompliren els finals presagis i tant he amat que se'm diria mort.[1]
Book icoline.svg «Relapse», La paraula en el vent, 1914.
  • És el Mal Gust, una cosa que esgarrifa més que no el grinyol de l'esmolet.[2]
Book icoline.svg Les coses lletges, 1925.
  • Sense la voluntat decidida i l'esperit de domini de l'home que no està per brocs i menja un bistec, no menjareu sinó una vida modesta o parasitària.[3]
Book icoline.svg Sucar-hi, 1925.

Citacions sobre Josep Carner i Puig-Oriol[modifica | modifica el codi]

  • No he conegut mai un home que tingués en la conversació més recursos verbals, més mitjans d'expressió, més riquesa d'adjectivació, més capacitat de transmutació de la realitat a través del llenguatge [...] Era prodigiós, enlluernador.[4]
Book icoline.svg  — Josep Pla
  • Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.[5]
Book icoline.svg El quadern gris19 de març de 1918. — Josep Pla
Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir Les planetes del verdum
  • Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.[5]
Book icoline.svg El quadern gris6 de maig de 1918. — Josep Pla
Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mallorquí Ruscalleda, Enric «La Paraula en el Vent (1914) de Josep Carner, una lectura estèticoamorosa del llibre». UNED, pàg. 84 [Consulta: 1545562016].
  2. Carner, 1981, p. 68.
  3. Carner, 1981, p. 105.
  4. Carner, 1981, p. 9-10.
  5. 5,0 5,1 «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1375642200. [Consulta: 26 abril 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carner, Josep. Les bonhomies i altres proses. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429717382.