Josep Fontana i Lázaro
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 20 de novembre de 1931 |
| Mort |
Barcelona, 28 d'agost de 2018 (86 anys) |
| Ocupació | Historiador, professor d'universitat i escriptor |
 | |
Josep Fontana i Lázaro (català: Josep Fontana Lázaro) (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) és un historiador català, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- No hem avançat gens, encara s'opta per la nostra assimilació forçada i la reducció a una província de Castella.[1]
Simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014).
Declaracions a entrevistes
[modifica | modifica el codi]- De temps de pau n'hi ha molt pocs. Se suposa que ara estem en pau, però hi ha un munt de guerres obertes. El món hauria de ser com somiaven els anarquistes, tothom feliç, però no hem trobat com fer-ho realitat. Perquè l'ésser humà està dominat per irracionalitats, prejudicis, pors.[2][3]
- ARA, 17 de desembre de 2011.
- La història no és de bons i dolents, te l'agafis pel costat que te l'agafis. Tots dos bàndols tenien bones intencions en certs aspectes, i tots dos feien servir mètodes que duen al desastre.[2][3]
- ARA, 17 de desembre de 2011.
- Jo m'he format amb Gramsci: el pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat. L'acció col·lectiva és l'únic que canvia les coses.[2][3]
- ARA, 17 de desembre de 2011.
- Al passat no hi vas a buscar anècdotes per entretenir-te sinó claus per entendre el que passa avui. Si la feina de l’historiador no serveix per entendre el món on vius, no serveix per a res.[3][4]
- El País, 5 d'octubre de 2015.
- Els moviments socials han de tenir molta força per fer canvis, excepte quan hi ha una ruptura revolucionària, que es produeix molt rarament.[3][5]
- El País, 5 d'octubre de 2015.
- La gent ha oblidat que un dels esforços més importants que va fer la República va ser l’intent de tractar de modificar la societat espanyola a través de l’educació i la cultura. Va fundar escoles, va nomenar mestres, va portar biblioteques a tots els ajuntaments. Va fer un esforç admirable. Els altres el van decapitar: van tancar escoles, van matar mestres, van cremar llibres.[3][6]
- ARA, 13 d'agost de 2016.
- El més delirant del model autonòmic, que m'imagino que es va acceptar amb la idea que era un camí per avançar, és que des del primer moment es va tancar amb pany i clau.[3][6]
- ARA, 13 d'agost de 2016.
- Quan algú m’atribueix que he deixat de ser roig per fer-me nacionalista, he d’explicar que sempre he estat roig i nacionalista a la vegada, que no són dues coses incompatibles.[3][7]
- El Crític, 6 de gener de 2016.
- A partir dels anys 70 queda clar que el poder de totes les propostes de transformar el món és nul. És el moment en què els sectors dominants decideixen que ja no cal millorar res perquè ja no hi ha amenaces. Es poden fer reformes laborals i escanyar la gent.[3][8]
- ARA, 6 de febrer de 2017.
- La il·lusió de la ciutadania [per la independència de Catalunya] està més que justificada. Però que estigui justificada, que tingui raó, no vol dir que tingui uns objectius possibles a curt termini. I el que hem de fer és que, passi el que passi, no s'esmorteixi la capacitat de lluitar per recuperar drets i llibertats.[3][9]
- Nació Digital, 16 de setembre de 2017.
- Si hem d'aconseguir millores, i les hem d'aconseguir, no ens vindran regalades per un govern més comprensible a Madrid, sinó que se les haurem d'arrabassar.[3][9]
- Nació Digital, 16 de setembre de 2017.
- En ella mateixa, la història no en té cap de sentit. Aquella idea que existia una mena de força interna que ens conduïa cap al progrés s'ha desvetllat absolutament falsa.[3][9]
- Nació Digital, 16 de setembre de 2017.
- (la desigualtat només es podia revertir des de baix) Des de l’activisme. No es pot confiar que les solucions vinguin des de dalt.[3][10]
- ARA, 15 de novembre de 2018.
- No demaneu mai a un historiador que faci previsions de futur, si no són de caràcter molt general. És el primer que sap, pel seu treball, que el de profeta és un ofici condemnat al fracàs.[3][11]
- El Punt Avui, 28 d'agost de 2018.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ González, Sara «“Espanya encara vol fer-nos una província de Castella”». Ara, (12-12-2013), pàg. 19.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Trillas, Ariadna «Josep Fontana: "Alemanya ha aconseguit dominar de nou Europa"». Diari Ara, (17-12-2011) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «Josep Fontana: «La història no és de bons i dolents»». Catorze.cat, (28 d’agost 2018) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Arroyo, Francesc «Josep Fontana: “La independència ara era un salt al buit”». EL PAÍS Catalunya, (05-10-2015) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Arroyo, Francisco «Josep Fontana: “La independència ara era un salt al buit”». EL PAÍS Catalunya, (05-10-2015) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Aragay, Ignasi «Josep Fontana: “Em sembla lògic, lícit i útil recordar el projecte republicà” (Ignasi Aragay)». Diari Ara, (13-08-2016) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ «Entrevista a Josep Fontana, historiador». Crític, (06-01-2016) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Sílvia, Marimon «Josep Fontana: “El remei a la desigualtat només es podria plantejar en una societat molt diferent ”». Diari Ara, (06-02-2017) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Martí, Pep «Josep Fontana: «Si no veu altra solució, l'Estat és capaç d'arribar a la suspensió de l'autonomia»». NacióDigital, (16-09-2017) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ «L'obra pòstuma sobre capitalisme i democràcia de Josep Fontana serà a les llibreries a la primavera». Diari Ara, (15-11-2018) [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Bosch i Cuenca, Pere «Josep Fontana». El Punt Avui, (28-08-2018) [Consulta: 7 setembre 2019].