Josep Maria Subirachs i Sitjar

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Subirachs i Sitjar
JOSEP MARIA SUBIRACHS, ESCULPTOR (14953130084).jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
11 de març de 1927
Mort Barcelona
7 d'abril de 2014 (87 anys)
Ocupació Pintor, escultor, crític d'art i escenògraf
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - Barcelona, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català. Va ser un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, com es pot veure als seus múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com en la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats de tot el món, principalment Barcelona. També participà en una gran quantitat d'exposicions tant col·lectives com individuals, a museus i galeries públiques i privades.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l'art és la consciència que els humans tenim de la mort. L'art, pel caràcter intemporal de l'obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s'oposa a la mort. L'ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l'art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.[1]
Book icoline.svg 2014.

Citacions sobre Josep Maria Subirachs[modifica | modifica el codi]

  • Es va lliurar totalment a l'escultura de la façana de la Passió, fins i tot estudiant els Evangelis. Va fer una aportació creativa important.[2]
Book icoline.svg 2014. — Jordi Faulí
  • Era una gran artista i una bellíssima persona, molt humana, amb obra per tot el món i més conegut a fora que aquí[2]
Book icoline.svg 2014. — Bruno Gallart
  • És clau en el trànsit entre el Noucentisme i l'abstracció. Trenca amb els models de l'escultura catalana i l'endinsa en un procés de canvi vinculat als corrents més avantguardistes d'Europa[2]
Book icoline.svg 2014. — Ferran Mascarell
  • El temps dirà la transcendència del seu treball a la Sagrada Família, però la seva obra va més enllà i no s'ha llegit bé. Va assumir els reptes que va viure.[2]
Book icoline.svg 2014. — Artur Ramon

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DDAA. Subirachs. Volums, textures, símbols. Obres de 1953 a 2002. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2003. ISBN 84-393-6002-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Reaccions a la mort de JM Subirachs, Diari Ara, 9/4/2014. p.32