Josep Maria Subirachs i Sitjar
.jpg) Subirachs fotografiat per Manel Armengol al seu estudi a la Sagrada Família (abril 1987) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 11 de març de 1927 |
| Mort |
Barcelona, 7 d'abril de 2014 (87 anys) |
| Ocupació | Pintor, escultor, crític d'art, escenògraf i artista visual |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - Barcelona, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català. Va ser un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, com es pot veure als seus múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com en la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats de tot el món, principalment Barcelona. També participà en una gran quantitat d'exposicions tant col·lectives com individuals, a museus i galeries públiques i privades.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l'art és la consciència que els humans tenim de la mort. L'art, pel caràcter intemporal de l'obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s'oposa a la mort. L'ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l'art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.[1]
2014.
Citacions sobre Josep Maria Subirachs
[modifica | modifica el codi]- Es va lliurar totalment a l'escultura de la façana de la Passió, fins i tot estudiant els Evangelis. Va fer una aportació creativa important.[2]
- 2014. — Jordi Faulí
- Era una gran artista i una bellíssima persona, molt humana, amb obra per tot el món i més conegut a fora que aquí[2]
- 2014. — Bruno Gallart
- És clau en el trànsit entre el Noucentisme i l'abstracció. Trenca amb els models de l'escultura catalana i l'endinsa en un procés de canvi vinculat als corrents més avantguardistes d'Europa[2]
- 2014. — Ferran Mascarell
- El temps dirà la transcendència del seu treball a la Sagrada Família, però la seva obra va més enllà i no s'ha llegit bé. Va assumir els reptes que va viure.[2]
- 2014. — Artur Ramon