Josep Palau i Fabre
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 21 d'abril de 1917 |
| Mort |
Barcelona, 23 de febrer de 2008 (90 anys) |
| Ocupació | Poeta, escriptor, traductor, crític d'art, dramaturg i crític literari |
 | |
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 — Barcelona, 23 de febrer de 2008) fou un escriptor i crític d'art català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La poesia és experimentació immediata i desordenada de la vida sobre el paper: alquímia, doncs, en oposició a la química, que és filosofia i exposició ordenada i sistemàtica de l'univers. Crec en la inspiració. Els millors poemes són sempre els involuntaris.[1]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.
Pensaments (1943)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del llibre Pensaments publicat l'any 1943:
- Cal rellegir les grans obres de tant en tant, a cada tombant de la nostra vida, puix que passat un cert temps ja no tenim dret a dir que les hem llegit: va ésser un altre qui les va llegir.[2]
- El destí és el punt de vista de Déu des del punt de vista de l'home.[2]
- Un poeta no el descobreix ningú; un poeta es descobreix ell mateix el dia que fa els primers versos bons.[2]
Poemes de l'Alquimista (1952)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions de l'assaig Poemes de l'Alquimista publicat l'any 1952:
- Ara que la meva poesia és tota fora de mi i que n’estic alliberat, m’adono que no he fet sinó destruir, un per un, els llaços que m’unien amb el món de fora, segurament per a no haver-los d’enyorar.[3]
- Sé que si alguna cosa hi ha en mi de superior és aquesta busca constant dels secrets que m’assetgen –o del secret que sóc.[3]
- Un poema és sempre, en el millor dels casos, una traducció.[3]
- La paraula és, malgrat la seva feblesa, que s'ordena entorn del silenci, del qual no sembla sortir sinó per a recaure-hi, l'instrument de més precisió que m'ha estat donat per a conèixer.[3]
- La nostra llibertat és la llibertat del laberint.[3]
Vides de Picasso (1962)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions de l'assaig Vides de Picasso publicat l'any 1962:
- Picasso parteix de zero, per a fer-ho tot possible. Però cal, d’antuvi, haver-ho enderrocat tot.[4]
- Cal alliberar el braç, la mà, la ment, els ulls, la memòria. De què? De tot.[4]
- Haver escrit tal poema, compost tal partitura, pintat tal quadre vol dir, sobretot, haver efectivament viscut una determinada vida a la qual es té difícilment accés.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Busquets i Grabulosa, Lluís. «Josep Palau i Fabre, alquimista de l'esperit». A: Plomes catalanes contemporànies. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1980, p. 95-101.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Palau i Fabre, Josep. Pensaments. Melilla: L'Ocell de Paper, 1943.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Palau i Fabre, Josep. Poemes de l'alquimista. París: La Sirena, 1952.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palau i Fabre, Josep. Vides de Picasso : assaig de biografia pura. [S.l.]: Les Quatre Estacions/OM, DL 1962.