Vés al contingut

Josep Palau i Fabre

De Viquidites
Infotaula de personaJosep Palau i Fabre
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
21 d'abril de 1917
Mort Barcelona
23 de febrer de 2008 (90 anys)
Ocupació Poeta, escriptor, traductor, crític d'art, dramaturg i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 — Barcelona, 23 de febrer de 2008) fou un escriptor i crític d'art català.

  • La poesia és experimentació immediata i desordenada de la vida sobre el paper: alquímia, doncs, en oposició a la química, que és filosofia i exposició ordenada i sistemàtica de l'univers. Crec en la inspiració. Els millors poemes són sempre els involuntaris.[1]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.

Pensaments (1943)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Pensaments publicat l'any 1943:

  • Cal rellegir les grans obres de tant en tant, a cada tombant de la nostra vida, puix que passat un cert temps ja no tenim dret a dir que les hem llegit: va ésser un altre qui les va llegir.[2]
  • El destí és el punt de vista de Déu des del punt de vista de l'home.[2]
  • Un poeta no el descobreix ningú; un poeta es descobreix ell mateix el dia que fa els primers versos bons.[2]

Poemes de l'Alquimista (1952)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'assaig Poemes de l'Alquimista publicat l'any 1952:

  • Ara que la meva poesia és tota fora de mi i que n’estic alliberat, m’adono que no he fet sinó destruir, un per un, els llaços que m’unien amb el món de fora, segurament per a no haver-los d’enyorar.[3]
  • Sé que si alguna cosa hi ha en mi de superior és aquesta busca constant dels secrets que m’assetgen –o del secret que sóc.[3]
  • Un poema és sempre, en el millor dels casos, una traducció.[3]
  • La paraula és, malgrat la seva feblesa, que s'ordena entorn del silenci, del qual no sembla sortir sinó per a recaure-hi, l'instrument de més precisió que m'ha estat donat per a conèixer.[3]
  • La nostra llibertat és la llibertat del laberint.[3]

Vides de Picasso (1962)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'assaig Vides de Picasso publicat l'any 1962:

  • Picasso parteix de zero, per a fer-ho tot possible. Però cal, d’antuvi, haver-ho enderrocat tot.[4]
  • Cal alliberar el braç, la , la ment, els ulls, la memòria. De què? De tot.[4]
  • Haver escrit tal poema, compost tal partitura, pintat tal quadre vol dir, sobretot, haver efectivament viscut una determinada vida a la qual es té difícilment accés.[4]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Busquets i Grabulosa, Lluís. «Josep Palau i Fabre, alquimista de l'esperit». A: Plomes catalanes contemporànies. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1980, p. 95-101. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Palau i Fabre, Josep. Pensaments. Melilla: L'Ocell de Paper, 1943. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Palau i Fabre, Josep. Poemes de l'alquimista. París: La Sirena, 1952. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Palau i Fabre, Josep. Vides de Picasso : assaig de biografia pura. [S.l.]: Les Quatre Estacions/OM, DL 1962. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]