Julio Cortázar

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJulio Cortázar
Cortázar.jpg
Julio Cortázar (1967)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ixelles
26 d'agost de 1914
Mort París
12 de febrer de 1984
Ocupació lingüista, guionista, novel·lista, assagista, traductor, poeta, escriptor, catedràtic d'universitat, dramaturg i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'agost de 1914 — París, 12 de febrer de 1984) fou un escriptor i traductor argentí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Alguna vegada he pensat si la literatura no mereixia considerar-se una empresa de conquesta verbal de la realitat.[1]
(en castellà) Alguna vez he pensado si la literatura no merecía considerarse una empresa de conquista verbal de la realidad.
Book icoline.svg Situación de la novela, 1950.
  • Cal ser desmesuradament revolucionari en la creació i potser pagar el preu d'aquesta desmesura. Sé que val la pena.[1]
(en castellà) Hay que ser desmesuradamente revolucionario en la creación y quizá pagar el precio de esta desmesura. Sé que vale la pena.
Book icoline.svg La vuelta al día en ochenta mundos, 1967.
  • Caminar per París –i per això la qualifico com una 'ciutat mística'– significa avançar cap a mi.[2]
  • Canviar la realitat és, en el cas dels meus llibres, un desig i una esperança. Però és important apuntar que els meus llibres no estan escrits, ni van ser viscuts ni pensats, amb la pretensió de canviar la realitat.[2]
  • Des de petit, la meva relació amb les paraules i amb l'escriptura no es diferencia de la meva relació amb el món en general. Sembla que hagi nascut per no acceptar les coses tal com em són donades.[2]
  • El jazz em va ensenyar certa sensibilitat del 'swing', del ritme en el meu estil d'escriptura. Per a mi les frases tenen un 'swing', així com el tenen el final dels meus contes.[2]
  • El meu naixement va ser summament bèl·lic, de manera que va donar com a resultat un dels homes més pacifistes del planeta.[2]
  • Hi ha un veritable contracte entre un senyor que escriu per a aquest públic [comprador de 'bestsellers'] i el públic que li dóna molts diners a aquest senyor, però això no té res a veure amb la literatura.[2]
  • La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.[2]
  • La meva mare llegia mala literatura, no era culta, però la seva imaginació m'obria moltes portes. Teníem un joc: Mirar el cel i buscar la forma dels núvols i inventar grans històries. Això passava a Banfield. Els meus amics no tenien aquesta sort. No tenien mares que miressin els núvols.[2]
  • La veritat és que cada vegada vaig perdent més confiança en mi mateix, i estic content. Cada vegada escric pitjor des d'un punt de vista estètic. Me n'alegro, perquè potser vaig acostant-me a un punt des del qual potser pugui començar a escriure com crec que s'ha de fer en el nostre temps.[3]
(en castellà) La verdad es que cada vez voy perdiendo más confianza en mi mismo, y estoy contento. Cada vez escribo peor desde un punto de vista estético. Me alegro, porque quizá me voy acercando a un punto desde el que pueda tal vez empezar a escribir como creo que hay que hacerlo en nuestro tiempo.
Book icoline.svg Entrevista amb Luis Harss.
  • Sempre he escrit sense saber gaire per què ho faig, mogut una mica per l'atzar, per una sèrie de casualitats: les coses m'arriben com un ocell que pot passar per la finestra.[2]
  • Sempre he pensat que la literatura no va néixer per donar respostes –tasca que constitueix la finalitat específica de la ciència i la filosofia–, sinó més aviat per fer preguntes, per inquietar, per obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives de la realitat.[2]

Rayuela (1963)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Rayuela, publicat l'any 1963:

  • Després dels quaranta anys la veritable cara la tenim al clatell, mirant desesperadament enrere.[4]
(en castellà) Después de los cuarenta años la verdadera cara la tenemos en la nuca, mirando desesperadamente para atrás.
  • L'explicació és un error ben mudat.[4]
(en castellà) La explicación es un error bien vestido.
  • Probablement de tots els nostres sentiments l'únic que no és verdaderament nostre és l'esperança. L'esperança pertany a la vida, és la mateixa vida defensant-se.[4]
(en castellà) Probablemente de todos nuestro sentimientos el único que no es verdaderamente nuestro es la esperanza. La esperanza le pertenece a la vida, es la vida misma defendiéndose.
  • Cada vegada més sospito que estar d'acord és la pitjor de totes les il·lusions.[4]
(en castellà) Cada vez sospecho más que estar de acuerdo es la peor de las ilusiones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Valenzuela, Luisa; Jozef, Bella; Sicard, Alain. Julio Cortázar desde tres perspectivas. México DF: Universidad Nacional Autónoma de México (Biblioteca Cortázar). ISBN 9703203485. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Julio Cortázar en 10 frases». Ara, (26-08-2014) [Consulta: 26 agost 2014].
  3. Cruz, Juan. «El Julio Cortázar más inesperado». El País. Madrid: Ediciones El País, 3 de maig de 2009. [Consulta: 24 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Sanz, Elena. «Diez grandes frases de 'Rayuela'». Muy Interesante. Madrid: G+J España, 28 de juny de 2013. [Consulta: 26 agost 2014].