L'attentat

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraL'attentat
L'Attentat
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Yasmina Khadra
Publicació 20 juliol 2005
Modifica dades a Wikidata

L'attentat (literalment en francès) és una novel·la de Yasmina Khadra publicada originalment en francès l'any 2005 per Éditions Julliard. Reflexiona sobre el conflicte araboisraelià i el xoc intercultural, tot això lligat amb la incidència de l'integrisme.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Qui t'hagi dit que un home no ha de plorar ignora el que significa ser un home. Plorar no és cap vergonya, fill. Les llàgrimes són el més noble que tenim. [...] No serveix de res quedar-se aquí. Els morts, morts estan, ja han expiat els seus pecats. Respecte els vius, no són sinó fantasmes anticipats.
Reflexió del pare d'Amín a la mort del patriarca i quan Amín no es volia desenganxar del cadàver.
  • Els meus companys de promoció eren uns fills de papà, jueus i afortunats, amb polseres d'or i descapotables a l'aparcament. Em miraven per sobre l'ombro i consideraven les meves gestes com una ofensa a la seva categoria.
Amín Jaafari
  • Els imbècils són els únics que no canvien d'opinió.
  • Sempre passa el mateix després d'un atemptat. Els policies estan amb els nervis a flor de pell i les cares sospitoses exacerben la seva susceptibilitat.
  • Amín, amor meu, de què serveix la felicitat quan no és compartida? Les meves alegries es difuminaven si no anaven acompanyades de les teves. Tu volies fills i jo volia mereixa'ls. Cap fill està del tot a resguard si no té pàtria... No em guardis rancor. Sihem
Carta de comiat de Sihem a Amír.
  • Mai entendré per què els supervivents d'una tragèdia pretenen que els demés creguin que són més dignes de compassió que els que perderen la vida.
Formulat per Yehuda, avi de Kim i supervivent de l'holocaust.
  • No creia en les profecies de la discòrdia i no aconseguia fer-me a la idea que Déu pogués incitar als seus fills a enfrontar-se i a convertir la pràctica de la fe en un absurd i espantós assumpte de relació de forces. Des de llavors he desconfiat de tot el que em reclama quelcom de la meva sang per a purificar la meva ànima.
  • Menteix qui et digui que existeix una simfonia major que l'hàlit que t'anima, doncs en el fons odia el millor que hi ha en tu, que és la possibilitat de treure profit a cada instant de la teva vida.
Frase que li deia el pare d'Amín.
  • Guarda't les teves penes per tu, doncs són l'únic que et queda quan ho has perdut tot.
Frase que deia el pare d'Amín.
  • Per sobre de la tàpia, es poden veure les llums de Jerusalem, amb els seus minarets i els campanars de les seves esglésies, avui esquarterats per aquell mur sacríleg, miserable i lleig, producte de la inconsistència dels homes i de les seves recalcitrants cabronades.
  • Avui encara, escindida entre un orgasme d'odalisca i la seva temprança de santa, Jerusalem té sed d'ebrietat i de pretendents, i porta molt malament l'escàndol que armen els seus plançons mentre espera contra vent i marea que una escampada alliberi a les mentalitats del seu obscur turment.
  • No aconsegueixo creure que un home presumptament proper a Déu pugui estar tant allunyat dels homes i ésser tant insensible al seu dolor.
L'iman de Betlem a Jaafari
  • Tu has escollit matar i jo salvar. El que per a tu és un enemic, és per a mi un pacient. No sóc ni egoista ni indiferent, i tinc tant amor propi com el que més. Només vull viure l'existència que em correspon sense tenir que robar-se-la als demés. No crec en les profecies que enalteixen el suplici en detriment del sentit comú.
Jaafari a l'iman de Betlem
  • Aquí només tenen veu i vot els canons, els cinturons explosius i els cops baixos, i pobre del ventríloc, la marioneta del qual emmudeixi sense previ avís. Aquest és un duel sense pietat i sense regles on les vacil·lacions són fatals i els errors irreparables, on el fi genera els seus propis mitjans i la salvació està fora de concurs, sobrepassada pel vertigen revengista i les morts espectaculars.
  • «Per què estàs trista, amor meu?», li vaig preguntar. «No m'agrada deixar-te sol, estimat», em confessà. «Tres dies passen ràpid», li digué. «Per a mi, és una eternitat», em contestà. Aquest va ser el seu missatge, la senyal que no vaig saber captar. Però com albirar l'abisme darrere la brillantor dels seus ulls, com endevinar l'adéu davant de tanta generositat, doncs aquella nit se'm va entregar com mai ho havia fet abans?
Moment que Jaafari s'adona del senyal de la seva dona dies abans d'immolar-se i que ell cerca al llarg de la novel·la.
  • Qui somnia massa s'oblida de viure.
frase recurrent de la mare d'Amín Jaafari al seu marit
  • La bogeria humana té dos punts àlgids: el moment que s'és conscient de la pròpia impotència i aquell que s'és conscient de la vulnerabilitat dels demés. Es tracta d'assumir la pròpia bogeria, doctor, o de patir-la.
reflexió d'Adel defensant la lluita armada.
  • L'home va inventar la guerra. La dona inventà la resistència.
dit per Adel
  • El món del que em parla em disgusta. En ell, la mort és un fi en si mateix. Això és massa per a un metge. [...] No em reconec en el que mata; la meva vocació em situa en el costat del que salva.
Reflexió d'Amín Jaafari quan Adel li explica sobre el greuge que pateix el poble palestí.
  • Si no té cap càrrec de consciència, si no es retreu haver iniciat a Sihem al sacrifici suprem, si la guerra és la seva única manera d'autoestima, és perquè està mort per dins i només necessita que l'enterrin per a descansar en pau.
Reflexió d'Amín Jaafari al parlar amb Adel
  • El jueu és errant perquè no suporta els murs. No és casual que hagi aixecat un mur per a plorar sobre ell. Sharon està llegint la torà al revés. Creu que està resguardant a Israel dels seus enemics i no fa més que tancar-lo en un altre gueto, sense dubte menys terrorífic però igual d'injust.
dit per Shlomi Hirsh, un ermità israelí mig boig que viu en el costat àrab del mur.
  • La vida d'un home val més que un sacrifici, per elevat que aquest sigui. Perquè la més gran, la més justa, la més noble Causa en aquest món és el dret de la vida.
formulat per Shlomi Hirsh.
  • Poden treure't tot; els teus béns, els teus millors anys, tots els teus mèrits i les teves alegries, fins l'última camisa; però sempre et quedaran els somnis per a reinventar el món que t'han confiscat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]