Vés al contingut

Luis Cernuda

De Viquidites
Infotaula de personaLuis Cernuda
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sevilla (Espanya)
21 de setembre de 1902
Mort Ciutat de Mèxic
5 de novembre de 1963 (61 anys)
Ocupació Escriptor, traductor, professor d'universitat, crític literari i poeta
Modifica dades a Wikidata

Luis Cernuda y Bidón (Sevilla, 21 de setembre de 1902 — Ciutat de Mèxic, 5 de novembre de 1963) fou un poeta i crític espanyol, membre de la Generació del 27.

  • El desig és una pregunta on la resposta ningú la sap.[1]
(en castellà) El deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe.
Poema "No decía palabra". Los placeres prohibidos, 1931.
  • Com omplir-te, solitud, / sinó amb tu mateixa...[2]
(en castellà) Cómo llenarte, soledad, / sino contigo misma...
Invocaciones, 1934.
  • La mort, per al poeta és la victòria.[2]
(en castellà) La muerte, para el poeta es la victoria.
A un poeta muerto, 1937-1940.
  • La revolució reneix sempre, com un fènix / flamejant al pit dels dissortats.[3]
(en castellà) La revolución renace siempre, como un fénix / llameante en el pecho de los desdichados.
Poema "La visita de Dios". Las nubes, 1943.
  • Cal gaudir del nostre instant com si durés sempre.[2]
(en castellà) Hay que gozar de nuestro instante como si durara siempre.
Las ruinas, 1947.
  • Tot el que és bonic té el seu instant, i passa.[3]
(en castellà) Todo lo que es hermoso tiene su instante, y pasa.
Las ruinas, 1947.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]