Vés al contingut

Luis Cernuda

De Viquidites
Luis Cernuda
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sevilla (Espanya)
21 de setembre de 1902
Mort Ciutat de Mèxic
5 de novembre de 1963 (61 anys)
Ocupació Escriptor, traductor, professor universitari, crític literari, poeta i especialista en literatura
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Luis Cernuda y Bidón (Sevilla, 21 de setembre de 1902 — Ciutat de Mèxic, 5 de novembre de 1963) fou un poeta i crític espanyol, membre de la Generació del 27.

  • «El desig és una pregunta on la resposta ningú la sap.»[1]
    (en castellà) El deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe.
    Poema "No decía palabra". Los placeres prohibidos, 1931
  • «Com omplir-te, solitud, / sinó amb tu mateixa...»[2]
    (en castellà) Cómo llenarte, soledad, / sino contigo misma...
    Invocaciones, 1934
  • «La mort, per al poeta és la victòria.»[2]
    (en castellà) La muerte, para el poeta es la victoria.
    A un poeta muerto, 1937-1940
  • «La revolució reneix sempre, com un fènix / flamejant al pit dels dissortats.»[3]
    (en castellà) La revolución renace siempre, como un fénix / llameante en el pecho de los desdichados.
    Poema "La visita de Dios". Las nubes, 1943
  • «Cal gaudir del nostre instant com si durés sempre.»[2]
    (en castellà) Hay que gozar de nuestro instante como si durara siempre.
    Las ruinas, 1947
  • «Tot el que és bonic té el seu instant, i passa.»[3]
    (en castellà) Todo lo que es hermoso tiene su instante, y pasa.
    Las ruinas, 1947

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]