Desig
;_head_of_a_woman_ex_Wellcome_V0009384.jpg) Cap de dona expressant desig | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El desig és la tendència a la possessió d'un objecte o a l'ànsia de satisfer una necessitat Aquest s'acaba amb la satisfacció o consecució d'allò que es pretenia.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- L'home és moral pels seus temors i immoral pels seus desitjos.[1]
— Epictet
- Una gran part de la salut és desitjar-la.[1]
- (en castellà) Gran parte de la salud es desearla.
- La Celestina. Acte dècim, 1499. — Fernando de Rojas
- Qui encerta a limitar els seus desitjos sempre és força ric.[1]
- — Voltaire
- La timidesa és desig d'agradar i temor de no aconseguir-ho.[1]
- Els nostres desitjos són pressentiments de les qualitats que jauen en nosaltres. Anunci del que som capaços de fer.[1]
- Desitjar la immortalitat és desitjar la perpetuació d'un gran error.[1]
- El destí té dues maneres de ferir-nos: negant els nostres desitjos i acomplint-los.[1]
- El vertader objecte d'una gran ciutat és fer-nos desitjar el camp.[1]
- (en castellà) Una de las ventajas de no ser feliz es que se puede desear la felicidad.
- L'amor no es manifesta en el desig de ficar-se al llit amb algú, sinó en el desig de dormir plegats.[1]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Cosa privada, cosa desitjada.[3]
- Qui mal desitja, mal té.[3]
- Qui té un ou, desitja un bou.[3]
- Val més desig que fastig.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Deixar a desitjar[4]
Ésser imperfecte, defectuós.
- Fer-se desitjar.[4]
- Fer-se esperar.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «id0043226». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 octubre 2014].