Maduixa

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaMaduixa
Berry (6649256703).jpg
Maduixes de cultiu
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Fragaria
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La maduixa és el fruit comestible de la maduixera (Fragaria), de color vermell, carnós i aromàtic, i de gust molt agradable.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • En aquest món hi ha certament moltes coses que tenen aquesta particularitat: si les mira una dama resulten completament blanques, si les mira una altra dama són vermelles, com les maduixes. [...] La nostra gent, el poble intel·ligent [...] actua quasi de la mateixa manera.[1]
Book icoline.svg Les ànimes mortes, 1842. — Nikolai Gógol
  • El món, en meravelles i jocs atrafegat,
    és petit i vermell i fresc com les maduixes.[2]
Book icoline.svg «Com les maduixes», a Els fruits saborosos, 1906. — Josep Carner

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Qui planta maduixeres, menja maduixes.[3]

Cançons populars[modifica | modifica el codi]

  • Nineta, si vols venir, / a l'hort a collir maduixes, / mentres tu les colliràs, / jo te tocaré les cuixes.[4]
(var.) Ai nena, si vols venir / al camp a collir maduixes, / vigila que quan t'ajupis / se't veuran les cuixes.[4]
(var.) Ai, nena si vols venir / a l'hort a collir maduixes; / mentres tu les colliràs / jo te tocaré les cuixes.[4]
Dita popular Corranda popular, la primera referència semblant de la qual apareix dins el Volum XII del Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, l'any 1890. Fou versionada per la Trinca dins el senzill «A collir pebrots» l'any 1970.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gógol, 2012, p. 229-231.
  2. Comas, 1981, p. 364.
  3. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original en 1482295780. [Consulta: 2 desembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ai, nena si vols venir». Càntut. Cançons de tradició oral. [Consulta: 2 desembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Comas, Antoni. Antologia de la literatura catalana. Barcelona: Diàfora, 1981. ISBN 8485205367. 
  • Gógol, Nikolai V. Les animes mortes. Barcelona: Marbot, 2012. ISBN 978-84-92728-31-2.