Marcel Proust

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarcel Proust
Marcel Proust 1900-2.jpg
Marcel Proust (1900)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París
10 de juliol de 1871
Mort París
18 de novembre de 1922 (51 anys)
Ocupació Bibliotecari, novel·lista, assagista, guionista, escriptor, crític literari, traductor i poeta
Modifica dades a Wikidata

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust, (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol de 1871 — París, 18 de novembre de 1922) fou un escriptor francès. La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Les Plaisirs et les Jours (1896)[modifica | modifica el codi]

  • L'ambició embriaga més que la glòria.[1]
(en francès) L'ambition enivre plus que la gloire.

A la recerca del temps perdut (1913-1927)[modifica | modifica el codi]

Vol. I: Pel cantó de Swann (1913)[modifica | modifica el codi]

  • Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.[2]
Book icoline.svg À la recherche du temps perdu. Vol. 1. Du côté de chez Swann, 1910.
  • A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.[3]
Book icoline.svg A la recerca del temps perdut. I. «Pel cantó de Swann».

Vol. II: A l'ombra de les noies en flor (1919)[modifica | modifica el codi]

  • La saviesa no ens ve donada, sinó que hem de descobrir-la nosaltres mateixos, en un viatge que ningú pot estalviar-nos ni fer per nosaltres, no ens podem escapar.[4]
(en francès) On ne reçoit pas la sagesse, il faut la découvrir soi-même, après un trajet que personne ne peut faire pour nous, ne peut nous épargner.
Book icoline.svg A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».
  • [...] Momentàniament eclipsat, el meu passat no projectava més davant meu aquesta ombra de mi mateix que anomenem el nostre futur.[5]
(en francès) [...] momentanément éclipsé, mon passé ne projetait plus devant moi cette ombre de lui-même que nous appelons notre avenir.
Book icoline.svg A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».

Vol. VI: La fugitiva (1925)[modifica | modifica el codi]

(en francès) Laissons les jolies femmes aux hommes sans imagination.
Book icoline.svg A la recherche du temps perdu. VI. Volum 15. «Albertine disparue», p. 47, 1927.

Citacions sobre Proust[modifica | modifica el codi]

  • És un realista dels records de la realitat –i el temps retrobat–, cosa sensiblement diferent, sovint més complicada.[7]
Book icoline.svg Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla
  • En la base de l'obra de Proust hi ha un onanisme esborronador, microfònic, persistent, deliberat, continuat, infinitament petit, infinitament gran, transcendental.[7]
Book icoline.svg Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Proust, 2015, p. VI.
  2. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481. 
  3. Proust, 1986, p. 199.
  4. Proust, 2012, p. 449.
  5. «Marcel Proust.». Le Monde. [Consulta: 28 novembre 2016].
  6. «Marcel Proust / Albertine disparue». Le Figaro. [Consulta: 28 novembre 2016].
  7. 7,0 7,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. [Consulta: 23 agost 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Proust, Marcel. Les plaisirs et les jours. Booklassic, 2015. ISBN 963526836X. 
  • Proust, Marcel. À la recherche du temps perdu. Humanis, 2012. ISBN 9791021900059. 
  • Proust, Marcel; traducció de Jaume Vidal. Pel cantó de Swann. 1a ed. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. ISBN 84-7456-320-8.