Margarida Xirgu i Subirà

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarida Xirgu i Subirà
Margarita Xirgu.JPG
Imatge de Margarida Xirgu de 1966
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Molins de Rei
18 de juliol de 1888
Mort Montevideo
25 d'abril de 1969 (80 anys)
Ocupació Directora de teatre, actriu de teatre i actriu de cinema
Modifica dades a Wikidata

Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu hispanouruguaiana, vinculada especialmente amb les obres de Federico García Lorca. Exiliada durant la dictadura franquista, va adoptar la nacionalitat uruguaiana. També es va dedicar a la direcció i interpretació teatral.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Lenin era un home de molt de talent; però no crec en el poble rus... No oblidi que el que està succeint ara allí és fruit de la cultura que elaboren els homes del passat segle... Res no s'improvisa... Hi ha, actualment, molts interessos en joc que clamen contra un sol nom: "comunisme"! No obstant, l'argument és un altre. Hi ha molt de dolor en el món... Molta gent que sofreix... Per què aquesta obstinació a desviar l'essencial del problema i carregar el mort a una paraula a la qual hom vol donar-li significat destructiu? La consciència clama al cel!... I jo tinc fe absoluta! En l'afer d'Espanya sóc governamental. I no pas perquè sigui amiga personal d'Azaña, sinó perquè em sento republicana. Quan, vuit mesos abans de la guerra, vaig sortir de la península, ja es notava aquest antagonisme. La gent s'odiaven els uns als altres... Tot el que ha passat flotava en l'ambient... Hom pressentia quelcom d'horrible ja. Ací ens mirem amb mals ulls als lleials, oi?[1]
Book icoline.svg Buenos Aires, juliol de 1939.
durant una entrevista feta per Ramon Subirats a Margarida Xirgu
  • [Visc] desconcertada per l'increïble assassinat de Lorca.[2]
  • Els diré que Margarita Xirgu és molt poca cosa, però pel poc que és, està sempre al servei del que és millor; ara, amb el govern de la República, perquè representa dignament el poble.[3]
Book icoline.svg Buenos Aires, juliol de 1936.
durant un interrogatori policial

Citacions sobre Margarida Xirgu[modifica | modifica el codi]

  • El traspàs de Margarita al teatre castellà és molt criticat. Perdien quelcom que els pertanyia.[...] Però jo crec que la reacció més feroç fou la de la intel·lectualitat. Perquè Margarida els feia molta falta. Car perdien la primera actriu jove del teatre català.[4]
Book icoline.svg 2003. — Antonina Rodrigo, biògrafa de Margarida Xirgu
  • Margarita Xirgu, sense cap dubte, és la gran actriu per antonomàsia de Federico García Lorca. No es pot llegir la vida de Federico, però sobretot el teatre de Federico, sense que hi aparegui Margarita Xirgu. Són dues figures universals. Aniran de la mà ja tot el camí que els resta. Que són solament 10 anys. Perquè Federico va ser assassinat, com tots sabem, l'any 36. ...[4]
Book icoline.svg 2003. — Antonina Rodrigo, biògrafa de Margarida Xirgu
  • [expressem la gratitud de l'Estat uruguaià] a la eximia actriz, catalana universal, presencia impalpable, de aquel trozo de arte maravilloso de la Madre Patria, cuya trascendencia y proyección repartió por el mundo y por nuestro Uruguay.[5]
Book icoline.svg 6 de maig del 1969. — Càmera de Senadors de la XL Legislatura d'Uruguai
  • És una dona extraordinària i d’un instint rar per apreciar i interpretar la bellesa dramàtica, que sap trobar-la on és. La buscarà amb una generositat inigualable, fent cas omís de tota consideració que poguéssim anomenar d'ordre comercial.[2]
Book icoline.svg  — Federico García Lorca
declaracions al periodista Alardo Parats, del diari El sol
  • Margarida Xirgu és un cas extraordinari de talent; talent que s'imposa a la ximpleria actual del nostre teatre amb batalles constants d'inquietuds interpretatives. Amb emoció autèntica, amb fanatisme d'art, va acollir la meva obra, i amb tendreses maternals va cuidant dia rere dia, en el ritual gairebé religiós dels assajos, els detalls més petits de la seva posada en escena. Cada tarda, a la penombra freda de l'escenari, em sorprèn l'art genial de la Xirgu amb un nou matís, aconseguit la nit anterior en el silenci estudiós dels seus insomnis... Amb Yerma tindrà un èxit gran. Com sempre, com es mereix.[2]
Book icoline.svg  — Federico García Lorca
declaracions al periodista Alfredo Muñiz, del diari Heraldo de Madrid
  • Xirgu, i els músics Jaume Pahisa i Pau Casals, embaixadors d'art, de cultura i de civilització, han estat en terres americanes els nostres representants i els representants de la República. Han sabut exterioritzar amb tacte, discreció i fervor nacional la seva identificació amb l'esforç de Catalunya i dels altres pobles ibèrics. La única actriu peninsular que a través de la seva actuació ha enaltit la democràcia ibèrica i els valors espirituals dels pobles hispànics ha estat Margarida Xirgu.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;

empreu l'estructura <ref name="Nom">

Book icoline.svg Buenos Aires, Maig de 1938. — Diari La Humanidad
  • Margarida Xirgu volia venir a actuar a Espanya, suspenent els contractes que té a Amèrica, car creu que el deure dels bons republicans és romandre en aquests moments, precisament, en contacte amb el poble. / El Consell Nacional del Teatre, però, ha cregut molt més convenient que la gran actriu prossegueixi la labor artística i política que porta a terme a Sud-Amèrica, car en fer-ho, presta a la República un servei molt més valuós que el que prestaria amb la seva presència personal, malgrat el plaer que ens produiria a tots.[6]
Book icoline.svg Article «Les grans actrius i la guerra espanyola. Un telegrama a Margarida Xirgu i unes declaracions de Paulina Singermann», aparegut al diari Última Hora, 27 gener 1938.
  • [Xirgu és] la millor actriu de l'Amèrica Llatina.[7][8]
(en castellà) [Xirgu és] la mayor actriz de la América Latina.
Book icoline.svg 15 març 1958. — Josep Pla
  • És una dona que, pel simple fet d'estar en un lloc, crea al seu voltant un ambient, un clima... Aquesta mena de persones són rares, amb prou feines n'hi ha.[2]
Book icoline.svg  — Josep Pla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «MARGARIDA XIRGU ANTIFEIXISTA CONVENÇUDA». Arxivat de l'original en 1566661244. [Consulta: 1566661232].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Margarida Xirgu, la diva republicana». El Periódico, (20-04-2019).
  3. «Margarita Xirgu, antifeixista convençuda». Xavier Rius Xirgu. Arxivat de l'original en 1567678866. [Consulta: 4 setembre 2019].
  4. 4,0 4,1 el meu avi: Margarida Xirgu (programa monogràfic de TV3)[Enllaç no actiu]
  5. «COM VA MORIR MARGARIDA XIRGU». Arxivat de l'original en 1457026331. [Consulta: 1566661232].
  6. Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució: Barcelona, 1936-1939. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 65. ISBN 9788484157236. 
  7. Pla, José. Calendario sin fechas. Margarita Xirgu. Destino, 15 març 1958, p. 19. 
  8. Foguet, Francesc «Margarida Xirgu, presidenta de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la República Oriental de l’Uruguai. Cartes de Josep Tarradellas (1960–1964)». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura, desembre 2013, pàg. 215. DOI: 10.7238/fit.v0i1.2112.