Maria Àngels Anglada i d'Abadal

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Àngels Anglada i d'Abadal
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Vic
9 de març de 1930
Mort Figueres
23 d'abril de 1999 (69 anys)
Ocupació Poeta, escriptora, professora d'universitat i crítica literària
Modifica dades a Wikidata

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 — Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, assagista i traductora catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Fa trenta anys que et devem uns mots de comiat [...]
    el sol s'avergonyeix quan cacen l'home,
    i fuig davant de l'odi mesurat.
    Sé tan sols que caigueres
    descalç damunt la terra que estimaves.[1]
Book icoline.svg Elegia a Lluís Companys, 1970.
  • Però quan haurà mort l'últim ocell
    lassat del vol, a frec d'aigua alterada,
    quan escates d'argent no tindrà el mar
    no espereu respirar: ja lentament
    l'home-botxí comença l'agonia.[2]
Book icoline.svg Els aiguamolls, 1976.
  • Com un somriure clar, repòs d'ocells
    cansats del vol, a frec de les onades
    i el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
    Hem aturat la mort, en llarg combat:
    una treva signada amb aire i ales.[2]
Book icoline.svg Els aiguamolls, 1985.
  • S'ha dit que la literatura catalana està moribunda, però jo no ho crec pas. Fa més de tres-cents anys que es diu. És un tema recurrent...[3]
Book icoline.svg Entrevista al diari Avui27 de setembre de 1987.
  • Cap malson —pensà— no podia ser pitjor que la crueltat que els voltava.[4]
Book icoline.svg El violí d'Auschwitz, 1994.
  • Cap paraula no es mor que no en floreixi una altra al seu costat.[5]
Book icoline.svg «El jardí de Nausica», Arietta, 1996.

Citacions sobre Maria Àngels Anglada[modifica | modifica el codi]

  • L'obra d'Anglada és particularment sòlida, tant des del punt de vista literari com humà. Tenia unes referències culturals profundes i de gran coneixement dels clàssics, així com una gran sensibilitat humana per explicar algunes tragèdies d'aquest segle.[6]
Book icoline.svg Avui, 24 d'abril de 1999. — Vicenç Villatoro i Lamolla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Elegia a Lluís Companys» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). catorze.cat. Catorze. [Consulta: 31 març 2017].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 Anglada i d'Abadal, M. Àngels «Una història entre dos poemes: Els aiguamolls 1976 i Els aiguamolls 1985» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Revista de Girona, 110, (1985), pàg. 38.[Enllaç no actiu]
  3. Bosch, Maria Àngels «Maria Àngels Anglada entre el realisme històric i la fantasia». Avui, (27-09-1987) [Consulta: 31 març 2017].
  4. «El violí d'Auschwitz». catorze.cat. Catorze. Arxivat de l'original en 1457396632. [Consulta: 31 març 2017].
  5. Anglada, Maria Àngels. «El jardí de Nausica». A: Arietta. Barcelona: Columna, 1996. ISBN 9788483000021. 
  6. Villatoro, Vicenç «Comentaris d'obra». Avui, (24-04-1999) [Consulta: 31 març 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]