Marta Ferrusola i Lladós
_(cropped).jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 28 de juny de 1935 |
| Mort |
Barcelona, 8 de juliol de 2024 (89 anys) |
| Ocupació | Empresària |
 | |
Marta Ferrusola i Lladós (Barcelona, 28 de juny de 1935 - Barcelona, 8 de juliol de 2024) fou una empresària catalana. Fou la dona del president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- No sé si l'homosexualitat és una tara, un defecte, un vici o una mica tot plegat.[1]
Programa de televisió «Àngel Casas Show», 1 de maig de 1984.
- Segons la font, col·lectius de gais i lesbianes de Catalunya li van regalar el llibre L'homosexualitat editat per la mateixa Generalitat.
- El més important per a una dona és tenir content el seu marit.[1]
- Declaracions, 14 de març de 1986.
- Segons la font, pocs dies després va aparèixer a la façana de la seva floristeria una inscripció de color lila que deia «Marta, calla.»
- Tot i que vam guanyar les eleccions ens van robar el Govern. És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t'han robat.[2]
- En relació a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 que va guanyar Convergència i Unió (CiU) però finalment fou investit com a president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.
- Barcelona, 3 de setembre de 2014.
- Frase que li va etzibar a un periodista de l'agència Atlas quan li va preguntar sobre la compareixença del seu marit, Jordi Pujol, al Parlament de Catalunya sobre el seu frau fiscal.
- Avui parlo jo! Qui de vostès dos hi havia el dia que els vaig enviar a la merda? Faci'm el favor de dir-li que em disculpo, però és que vostès em posen molt nerviosa. La veritat és que ell va ser molt atrevit perquè va ficar el cap i li vaig dir: 'Vagi-se'n a la merda'. Diguin-li que em perdoni[2]
- Barcelona, 10 de setembre de 2014.
- Frase de disculpa al periodista a qui havia dit Vagi-se'n a la merda!. En aquesta ocasió, ell no hi era present.
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Om, Albert. El Nom del porc : els 533 milllors insults i disbarats de 20 anys de democràcia. Barcelona: La Campana, 1997. ISBN 8488791534.