No em deixis mai

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraNo em deixis mai
Never Let Me Go
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Kazuo Ishiguro
Publicació 2005
Modifica dades a Wikidata

No em deixis maiNever Let Me Go en anglès original— és una novel·la distòpica de l'escriptor Kazuo Ishiguro, publicada el 2005. Narra en perspectiva el desenvolupament i aprenentatge d'una nena internada en un centre a Anglaterra a finals de la Segona Guerra Mundial, on els alumnes són clons de persones criats per a ser donants d'organs. Però són educats des d'una òptica cultural i artística, per tal de demostrar a la civilització que aquests nens també tenen ànima.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El problema és que us ho han dit i no us ho han dit. Se us ha dit, però cap de vosaltres ho entén de debò, i m'atreveixo a dir que algunes persones estan molt contentes de deixar-ho així.[1]
(en anglès) The problem, as I see it, is that you've been told and not told. You've been told, but none of you really understand, and I dare say, some people are quite happy to leave it that way.
Book icoline.svg Cap. I.
  • S'ha d'enganyar als nens si volen créixer sense traumes.[1]
(en anglès) All children have to be deceived if they are to grow up without trauma.
Book icoline.svg Cap. II.
  • Era com si et donessin un problema de matemàtiques quan el teu cervell està esgotat, i remotament saps que té solució, però no tens energia ni tan sols per donar-li un cop d'ull. Alguna cosa dins meu simplement es va rendir.[1]
(en anglès) It was like being given a maths problem when your brain's exhausted, and you know there's some far-off solution, but you can't work up the energy even to give it a go. Something in me just gave up.
Book icoline.svg Cap. XVI.
  • Els records, fins i tot els més preuats, s'esvaeixen de manera sorprenentment ràpida. Però jo no hi estic d'acord. Els records que més valoro, mai desapareixen.[1]
(en anglès) Memories, even your most precious ones, fade surprisingly quickly. But I don't go along with that. The memories I value most, I don't ever see them fading.
Book icoline.svg Cap. XVII.
  • De sobte arribava un nou món. Més científic, eficient, si. Més cures per a les antigues malalties. Molt bo. Però un món dur i cruel. I vaig veure una nena petita, amb els ulls ben tancats, subjectant al pit el vell i bondadós món, un que sabia que no podia romandre en el seu cor, i l'agafava i li suplicava que no l'abandonés.[1]
(en anglès) I saw a new world coming rapidly. More scientific, efficient, yes. More cures for the old sicknesses. Very good. But a harsh, cruel, world. And I saw a little girl, her eyes tightly closed, holding to her breast the old kind world, one that she knew in her heart could not remain, and she was holding it and pleading, never to let her go.
Book icoline.svg Cap. XXI.
  • Us vam treure l'art perquè pensàvem que aquest fet revelaria les vostres ànimes. O per dir-ho més acuradament, ho vam fer per demostrar que teniu ànima.[1]
(en anglès) We took away your art because we thought it would reveal your souls. Or to put it more finely, we did it to prove you had souls at all.
Book icoline.svg Cap. XXI.
  • Potser només és una tendència que va venir i se'n va anar. Però per a nosaltres, és la nostra vida.[1]
(en anglès) "It might be just some trend that came and went," [I said.] "But for us, it's our life."
Book icoline.svg Cap. XXII.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]