Vés al contingut

Odissea

De Viquidites
Infotaula d'obraOdissea
Ὀδύσσεια
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Homer
Modifica dades a Wikidata

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. L'Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cal que no vagis més amb jocs puerils, que no ets d'edat per anar-hi.[1]
Els consells d'Atena a Telèmac § I, 150-323.
  • La novetat és agradable.[2]
(en llatí) Grata nouitas.
Odissea § I, 351-352.
  • Cal cedir davant la multitud.[2]
(en llatí) Cedendum multitudini.
Odissea § II, 250-251.
  • Amb l'edat esdevenim més assenyats.[2]
(en llatí) Aetate prudentiores reddimur.
Odissea § II, 313-315.
  • Qui pot perjudicar també ell mateix és capaç de beneficiar.[2]
(en llatí) Qui nocere potest et idem prodesse.
Odissea § IV, 230.
  • L'oportunitat ha de ser aprofitada.[2]
(en llatí) Premenda occasio.
Odissea § IV, 419.
  • Un perill, no l'afrontis pas sense un motiu.[2]
(en llatí) Periculum ne temere subeas.
Odissea § V, 100.
  • La bona sort crea persones insolents.[2]
(en llatí) Fortuna reddit insolentes.
Odissea § V, 269.
  • Les riqueses no sempre toquen a les millors persones.[2]
(en llatí) Diuitiae non semper optimis contingunt.
Odissea § VI, 188-189.
  • Cadascú gaudeix amb les seves pròpies dèries.[2]
(en llatí) Suo quisque studio gaudet.
Odissea § VI, 270-271.
  • El comú de la gent és desconfiat.[2]
(en llatí) Vulgus suspicax.
Odissea § VII, 307.
  • Per als déus tot és possible.[2]
(en llatí) Dii omnia possunt
Odissea § X, 306.
  • Unes coses cal exposar-les, unes altres cal mantenir-les en secret.[2]
(en llatí) Alia committenda, alia caelanda.
Odissea § XI, 443.
  • Una vida difícil, però saludable.[2]
(en llatí) Aspera uita sed salubris.
Odissea § IX, 27.
  • Temps hi ha per a llargs relats i perquè es dormi.[3]
La Consulta dels morts § X, 467-XII,7.
  • Unes coses cal exposar-les, unes altres cal mantenir-les en secret.[2]
(en llatí) Alia committenda, alia caelanda.
Odissea § XI, 443.
  • No encomanis una tasca a qui no en té ganes.[2]
(en llatí) Officium ne collocaris in inuitum.
Odissea § XV, 72-74.
  • L'enveja és conseqüència de l'ostentació.[2]
(en llatí) Iactantiae comes inuidia.
Odissea § XVIII, 142.
  • La vida dels mortals és breu.[2]
(en llatí) Vita mortalium breuis.
Odissea § XIX, 328.
  • Les dissorts acceleren la senectut.[2]
(en llatí) Mala senium accelerant.
Odissea § XIX, 360.
  • Res de més poc aguant no cria la terra que l'home, de tot quant per la terra veiem que alena i camina.[4]
Pugilat d'Ulisses contra Iros § XVIII, 1-XIX, 50.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Homer. Carles Riba (trad.). L'Odissea. Barcelona: La Magrana, 2001 (Els Llibres de butxaca (La Magrana) ; 55). ISBN 8482643665.