Patrocinio de Biedma y la Moneda

De Viquidites
Infotaula de personaPatrocinio de Biedma y la Moneda
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Begíjar (Província de Jaén)
13 de març de 1848
Mort Cadis (Espanya)
14 de setembre de 1927 (79 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, poetessa i editora
Modifica dades a Wikidata

Patrocinio de Biedma y la Moneda (Begíjar, Jaén, 13 de març de 1848 - Cadis, 14 de setembre de 1927) va ser una escriptora i articulista espanyola.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El periodisme mata el llibre lentament i per evitar-ho cal clavar a la societat el remei allà on troba el mal; cal donar-li la literatura en petites preses; cal deixatar el llibre al diari, a fi que se li accepti.[1]
(en castellà) El periodismo mata al libro lentamente y para evitarlo hay que propinar a la sociedad el remedio allí donde encuentra el mal; hay que darle la literatura en pequeñas tomas; hay que desleír el libro en el periódico, a fin de que se le acepte.
Revista Cádiz, Nº 1 (10 de maig de 1877), p. 2.
  • El que ens manca és energia, és voluntat, és unió per marxar d'acord a un punt determinat. I el que sobrava, poesia, sentiment, i falta vigor i tenacitat per seguir endavant.[1]
(en castellà) Lo que nos falta es energía, es voluntad, es unión para marchar de acuerdo a un punto determinado. Y lo que sobraba, poesía, “sentimiento, y falta vigor y empeño para seguir adelante.
Revista Cádiz, Nº 3 (30 de maig de 1877), p. 3.
  • Desitjaríem que els poetes de províncies no anessin a Madrid a buscar un nom, sinó a portar el nom adquirit a força de treball i de constància; desitjaríem veure unir-se en una mateixa aspiració a tots els literats andalusos, formar un gran centre; crear la seva literatura pròpia, el seu teatre, la seva novel·la; no pidolar un lloc a la literatura castellana, sinó elevar la seva de tal manera, que aquella tingués a glòria qual li unís.[1]
(en castellà) Desearíamos que los poetas de provincias no fuesen a Madrid a buscar un nombre, sino a llevar el nombre adquirido a fuerza de trabajo y de constancia; desearíamos ver unirse en una misma aspiración a todos los literatos andaluces, formar un gran centro; crear su literatura propia, su teatro, su novela; no mendigar un puesto a la literatura castellana, sino elevar la suya de tal modo, que aquella tuviese a gloria el que se le uniera.
Revista Cádiz, Nº 3 (30 de maig de 1877), p. 18.

Citacions sobre l'autora[modifica | modifica el codi]

  • «[...] L'escriptora demostra extraordinàries dots diplomàtiques per, alhora que negociava amb els tòpics del que comunament acceptat per a una dona escriptora, dirigir una empresa periodística des d'un plantejament professional i insòlit en una dona.»[1]
(en castellà) « […] la escritora demostró extraordinarias dotes diplomáticas para, a la vez que negociaba con los tópicos de lo comúnmente aceptado para una mujer escritora, dirigir una empresa periodística desde un planteamiento profesional e insólito en una mujer.»
Fragmento del resumen de la publicación “MUJER Y PERIODISMO EN EL SIGLO XIX. LAS PIONERAS. PERIODISMO Y EMPRESA PERIODÍSTICA: EL CÁDIZ DE PATROCINIO DE BIEDMA. Pilar Vega Rodríguez. Universidad Complutense de Madrid..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vega Rodríguez, Pilar «Periodismo y empresa periodística: el Cádiz de Patrocinio de Biedma». Arbor, Vol. 190, no. 767, (2014). DOI: 10.3989/arbor.2014.767n3014 [Consulta: 25 abril 2016].