Vés al contingut

Piano

De Viquidites
Infotaula d'objectePiano
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus instrument de teclat, Instrument de corda percudida i cítara de caixa
Modifica dades a Wikidata

El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional.

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • El meu nom diu que sóc pi,
    més també sóc d'altra fusta;
    i unes dames que amb mi vénen,
    quan canten em donen llustre.[1]
  • Quan obro la boca ensenyo
    blanca i fina dentadura,
    i així que a parlar em poso
    totes les dents em belluguen.[2][1]
(var.) Quan obro la boca, ensenyo
blanca i fina dentadura,
i quan em poso a parlar,
totes les dents em belluguen.[3]
  • Tinc a la boca
    una dentadura,
    em poso a cantar
    si les dents em belluguen.[4]
  • Una cosa que es toca i toca.[5]
  • Cantem boniques cançons
    si ens toquen nostres esquenes,
    i anem vestides de blanc
    i anem vestides de negre.[1]
Tecles del piano

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.